Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

El Twitter s’ha convertit en una eina imprescindible per tots els professionals de la comunicació. A més d’imprescindible, m’atreviria a dir que és pràcticament obligatòria. Sobretot per als periodistes. Hi haurà qui no pensarà igual que jo. És normal. La fractura digital hi és, però encara no és suficientment gran i evident com per aconseguir que tothom tingui una mentalitat digital o 2.0.

Els professionals que renuncien a les xarxes socials, el que estan fent és donar l’esquena al canvi que està experimentant la comunicació. És evident que no ens informem igual que abans. Els nostres hàbits estan canviant i els professionals dels mitjans de comunicació n’han de ser conscients. Hi ha qui ho té molt clar. D’altres encara seguirien escrivint amb l’Olivetti de tota la vida. Amb aquestes quatre ratlles no estic enterrant la comunicació offline ni les rutines periodístiques de tota la vida. Ni molt menys. Hi són i hi seguiran sent. Però, quan l’actualitat informativa va més ràpid que els mitjans tradicionals, les portades i els sumaris de l’endemà deixen molt que desitjar. Per posar un exemple recent. El dia de la mort del cofundador d’Apple, Steve Jobs no apareixia a cap portada impresa, i en el seu lloc hi figurava, amb més pena que glòria, el tercer matrimoni de la Duquesa de Alba. No s’hi pot fer res. La mort de Jobs va agafar a totes les impremtes a ple rendiment i amb tota la feina feta. Ara bé, mentre les xarxes socials i els mitjans de comunicació digitals treien fum, a les llibreries i quioscos d’arreu, la protagonista era una altra.

La xarxa dels ocellets està començant a fer ombra a la de Zuckerberg. Facebook segueix tenint a milions d’usuaris, però Twitter cada vegada s’està endinsant més en el dia a dia de la gent. Sobretot per informar-se. Quin temps fa? Els companys de @BTVmeteo o de @Meteocat t’ho diuen. Hi ha alguna incidència a la xarxa viaria? @eltransit o cercant l’etiqueta #trànsit o #retencions me’n puc assabentar. He d’agafar els FGC o la Renfe? Qui millor que els usuaris per informar-me al minut del que passa a les vies catalanes gràcies als hashtags que proposen des de Rodalies.info. Vull estar al dia de l’actualitat, sé que els companys del @diariARA m’informaran. Tinc ganes de conèixer les portades de la premsa generalista i esportiva? L’@albert_diez cada matí les publica. Són alguns exemples de l’ús que cada dia fem del Twitter.

A nivell informatiu ens hem tornat més selectius. Hi ha un excés d’informació a la xarxa i per això necessitem seleccionar el que realment ens interessa. És fàcil. Podem fer servir agregadors de notícies amb les seccions concretes que vulguem o simplement podem fer un follow al periodista o articulista que més ens convenci. Però tota aquesta nova realitat va estretament lligada a la consolidació dels telèfons intel·ligents (smartphones). És igual que siguis d’iPhone, Blackberry o Android. La filosofia és la mateixa. El mòbil, a més de rebre i fer trucades, serveix per altres coses. És una realitat que no podem oblidar i que n’hem de treure el màxim suc possible. A més, aviat el podrem fer servir per pagar les nostres compres (per exemple google wallet).

La realitat comunicativa és la que és. És evident que va molt ràpid. Hi ha qui parla de la comunicació 3.0. No ens esverem. Anem a poc a poc. Primer hem d’aconseguir que les persones analògiques siguin cada dia una mica més digitals. Hi ha molta feina per fer. Només si veuen els avantatges comunicatius d’avui dia, l’escletxa digital serà més petita. La pilota està sobre la seva teulada. A veure quan fan el pas. Estarem atents.

Marc Morató (Bloc, Twitter)

Periodista

Tags: facebook, Fractura digital, twitter

Aquesta entrada s'ha publicat el 13-10-2011 a les 10:41 i arxivada en Internet i TIC, Periodisme, Xarxes socials. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.