Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Les empreses de mitjans mai van ser realment innovadores. Solien ser ràpides en aprofitar els avanços tecnològics en els seus canals de distribució per millorar la seva oferta de continguts, com quan la impremta va permetre reproduir imatges i, més tard, imatges en color. Però aquestes no van ser desenvolupades pels mitjans. Potser van provocar aquesta innovació –les seves necessitats poden haver empès aquests esdeveniments–, però no eren innovacions seves.

Tampoc van ser molt innovadores en la producció o presentació de continguts. Las seccions del diari s’han mantingut pràcticament intactes, la mateixa classificació i categorització de la informació avui en dia és com la dels diaris de fa 100 anys. Quan Internet va sorgir en els anys 90, els mitjans van utilitzar la mateixa arquitectura de la informació en el nou canal. En última instància, les redaccions estan dissenyades per produir, seguint una sèrie de normes i processos, no per fer recerca i desenvolupament, un departament extrany en totes les empreses de mitjans de comunicació, excepte en les més importants.

Avui en dia, amb els equips de gestió dels mitjans esforçant-se per mantenir rendibles les seves empreses (o reduir les pèrdues), fins i tot retallant redaccions, la R + D no és una prioritat, si és que alguna vegada ho ha estat. Algunes de les innovacions més influents en publicitat, arquitectura de la informació i contingut en els últims anys no han vingut de les companyies de mitjans:

Penseu com Craigslist va establir un nou estàndard de classificats en línia, històricament un negoci dominat pels diaris, i una de les seves principals fonts d’ingressos.

Com Google primer i, més tard, Groupon, van desenvolupar maneres de posar en contacte les empreses i negocis locals amb els consumidors en línia. Tots dos són clients naturals de diaris, encara que en diferents extrems de la cadena de producció.

Com els diaris no van sentir la necessitat d’usar CRM i aplicacions analítiques per a una millor comprensió i coneixement sobre les seves audiències fins que va ser massa tard, i van sortir les xarxes socials que ofereixen als anunciants un públic segmentat per accions de publicitat.

Com els diaris no només van deixar escapar la possibilitat d’evitar als intermediaris, com les cadenes de distribució, quan van intentar vendre subscripcions digitals als consumidors, si no que a més van acceptar que Apple exigeixi ​​el 30% dels seus ingressos per subscripció a aplicacions de l’iPad (una tendència que, afortunadament, el Financial Times ha trencat).

I, com això demostra que les empreses de diaris i mitjans de comunicació semblen encara obsessionats amb la idea de “canal” en comptes de centrar-se en la creació de continguts.

La innovació té lloc a les franges

Però no tot és tan dolent. Hem vist innovació en els mitjans de comunicació en els últims 10 anys. Només que aquesta innovació no ha vingut dels mitjans, sinó de la perifèria de l’ecosistema dels mitjans de comunicació o, fins i tot, fora d’ella.

Storify, una eina per organitzar i crear una narrativa entorn de contingut seleccionat de xarxes socials, va ser co-fundada per un periodista.

Google Living Stories ha estat desenvolupat per Google, en col·laboració amb The New York Times i The Washington Post. És una forma d’organitzar el contingut de les notícies al voltant d’un tema en desenvolupament d’una manera que fa que sigui fàcil d’entendre la cronologia dels esdeveniments, així com l’accés a tots els continguts relacionats.

Un dels primers mashups, ChicagoCrime.org, que va tenir un impacte clar en l’actual interès i atenció en la visualització de dades, incloent la seva adopció en els diaris i mitjans de comunicació, va ser creat en solitari per un periodista, Adrian Holovaty. L’empresa que després va fundar, Everyblock, que geolocalitza continguts de diverses fonts en algunes de les principals ciutats dels EUA, va ser adquirida per la cadena MSNBC.

Col·laboració i aliances

Si podem aprendre alguna cosa d’aquestes exemples, és que per als mitjans la innovació té i tindrà lloc gràcies a la col·laboració i les aliances. En aquest procés, l’actuació d’institucions com la Knight Foundation ha estat fonamental, ja que ha proporcionat finançament a projectes que d’una altra manera no ho haguessin aconseguit i va donar impuls a un esperit d’intercanvi i col·laboració, exigint, per exemple, que el programari desenvolupat amb les seves beques s’hagi d’alliberar sota la llicència GPL, i qualsevol altre material sota una llicència Creative Commons. Un exemple perfecte dels projectes que han finançat seria DocumentCloud, també una col·laboració entre ProPublica i The New York Times: una eina de codi obert per compartir, analitzar i comentar documents de fonts primàries, utilitzat actualment per més de 200 redaccions dels EUA.

Hacks / Hackers, una xarxa informal i oberta de trobades entre periodistes i programadors, que recentment ha vist el naixement d’un nou grup a Madrid, és un altre exemple de col·laboració, molt centrat en el desenvolupament de programari per a usos periodístics. Un dels seus projectes més interessants últimament és PDFSpy, que permet supervisar els canvis a un gran nombre d’arxius PDF allotjats a un servidor, com els publicats pels congressistes i senadors espanyols. D’aquesta manera, un periodista podria rebre una alerta si alguna cosa és afegida, eliminada o modificada en qualsevol dels 614 documents pdf.

A Espanya també tenim reunions (Café y Periodismo, el proper Hacks / Hackers), grups de recerca (1001 Medios) i híbrids (BCNMediaLab, que vaig co-fundar). Aquestes són espais per a periodistes per trobar-se, debatre i compartir idees i projectes, però sento que hem de prendre aquestes iniciatives (o noves) un pas més enllà per tal de generar la col·laboració i contribuir a la innovació que la nostra indústria necessita.

Carlos Alonso

És periodista, treballa com a especialista en màrqueting on-line i es membre del BCNMediaLab.
@carlosalonso | LinkedIn | Astillero

Aquesta entrada s'ha publicat el 11-10-2011 a les 9:34 i arxivada en Internet i TIC, Periodisme, Xarxes socials. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.