Internet i TIC, Xarxes socials
Narcocomunicació
16-09-2011 Quique Azcona (Administrador tècnic a l'Àrea Digital de COMRàdio)Heu somiat alguna vegada en anar a la velocitat de la llum? Segons els principis de la física quàntica això ens permetria estar en més d’un lloc a la vegada i fins i tot ser dos coses al mateix temps… increïble, no? Dons sense adonar-nos i sense necessitat d’agafar velocitats estratosfèriques ja estem fent-ho gràcies a Internet.
Tot això em ve al cap després d’una pausada lectura d’un text de 1995 escrit per Paul Virilio, conegut pels seus textos sobre la relació entre tecnologia i poder. Virilo “profetitza” la superació de la barrera del temps gràcies al ciberespai i ens alerta de la supremacia de la immediatesa comunicativa per sobre de qualsevol distància física. Això, segons Virilo, ens obre una nova forma de perspectiva i la conseqüent pèrdua d’orientació i distorsió de la realitat. La informació massiva i instantània, la velocitat de les dades, la comunicació imminent construeix el que ell anomena “narcoeconomia de comunicació per ordinadors” i avança el “ciberculte” com a nova religió.
En un sentit similar es posicionava recentement el periodista colombià Javier Darío Restrepo. En una ponència al III Congrès Andaluz de Periodismo Digital va plantejar com la immediatesa pot portar a un ritme de presa de decisions “veí a la improvisació, quan no a l’atabalamenta”. Segons Restrepo Internet a accelerat el sentit del temps i ha creat la il·lusió de “que és possible trepitjar l’ombra als esdeveniments sense la necessitat de la desacceleració necessària per a la reflexió sobre aquests mateixos esdeveniments”.
Estem “narcocomunicats”? Com ens afecta l’excés d’informació? Som capaços de seguir el ritme que ens marquen l’evolució de les noves tecnologies? Som conscients del que perdem en aquest camí?
Per treure l’entrallat us recomano escoltar el que ens preguntàvem aquest estiu al #Paisenxarxa de COMRàdio: hem de morir, o no, del “Mal 2.0″? Com ens afecta l’us de les xarxes socials?
Ens estem infoxicant*. Comprovem el dia a dia com cada vegada tenim accés a més informació… i desinformació. Se’ns acumulen els correus amb recomanacions, actualitzacions de grups de Linkedin i newsletters d’enllaços suposadament interessants. El nostre lector de feeds treu fum i optem per “marcar tots per llegits” per posar el marcador a 0. El nostre time-line de Twitter pot arribar a marcar + de 1000 actualitzacions en poques hores i a Facebook encara hi ha algú que et convida a esdeveniments i/o formar part d’un grup o pàgina per estar millor i més informat. De Google+ millor no parlar-ne… de moment ho he deixat córrer després que “Renovados en Cristo” m’afegis a un dels seus cercles.
Som capaços de gestionar de forma eficient tot aquest allau informatiu? Ho podem fer sols o millor deleguem en futurs nous perfils professionals encarregats de filtrar i fer d’intermediaris del coneixement (Content Curators)?
De moment, per ajudar-nos existeixen les SR (sistemes de recomanació), eines que generen recomanacions sobre determinats temes a partir de referències i opinions dels usuaris. En aquesta linea treballen el +1 de Google i altres com PHOAKS, Referral-Web o GroupLens. L’objectiu és ajudar-nos en les recerques d’informació filtrant a partir de la nostre activitat a la xarxa (per exemple: al fer una recerca a Google de la paraula “banc”, no obtindrà els mateixos resultats un fuster que un banquer) i les recomanacions fetes per altres usuaris.
Altres eines que ens ajuden en el filtratge de continguts són els formats RSS, que ens permeten subscriu-rens a diferents continguts, recerques o paraules claus i rebre actualitzacions de forma automàtica. Pàgines web, blocs i altres serveis 2.0 en disposen i pots fer servir Google Alerts o Socialmention per crear-ne un feed en funció d’una etiqueta determinada. Altres alternatives ens les donen serveis com Refynr (monitoreja per paraules clau a Twitter i Facebook) o Summify (selecciona les noticies més valorades a Facebook i Twitter).
Finalment podem recórrer al nostre “expert en la matèria” preferit, el Content Curator, aquell que ens farà la feina bruta i trobarà les darreres noticies o els millors articles d’opinió i anàlisi sobre els nostres temes d’interès i en un temps record. És la nostre extensió a la xarxa i ens farà la feina bruta i, de moment, gratis. Organitzacions, empreses i diferents perfils professionals ja volen tenir un al seu costat. Twitter és el seu terreny, busca’ls i segueix-los!
*Infoxicació (Information Overload): segons la deficinició d’Alfons Cornella “és la situació d’excés informacional, d’intoxicació informacional, en la qual tens més informació per processar de la que humanament pots, i, com a conseqüència, sorgeix l’ansietat, cosa que s’ha denominat tècnicament information fatigui syndrome.”
Quique Azcona (web) és administrador tècnic a l’Àrea Digital de COMRàdio. Col·labora en l’estratègia, creació, gestió de perfils i distribució de continguts a les Xarxes Socials.
Tags: Infoxicació
21-09-2011 a les 12:03
[...] continuació reprodueixo l’article que em van publicar al bloc d’Escacc, el passat 16.09.11. Aquí incorporo els elements audiovisuals que complementen el text. Espero que [...]
13-11-2011 a les 18:16
[...] En un anterior article ens plantejàvem si moriríem producte de la infoxicació. En aquest sentit, els mitjans de comunicació podem començar a posar-hi seny si apostem per una tecnologia que ens faciliti organitzar els nostres continguts d’una forma més adequada i flexible i que permeti a l’usuari trobar i recuperar-los fàcilment. També així aconseguiríem “retenir-los” en aproximar-los a altres continguts que segurament seran del seu interès ja que apareixen segons el seu propi criteri de filtratge. [...]