Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Veient l’interès que va generar el post sobre les utilitats dels hashtags de Twitter, avui analitzem per què serveixen les llistes de Twitter.

Crear llistes a Twitter és molt fàcil. Aquesta funció ens permet agrupar altres tuitaires en llistes o grups. Això és útil per dues raons:

1. Podem agrupar usuaris de Twitter per temes i això facilita molt el seguiment de les converses. En comptes d’haver de revisar tot el teu timeline (cronologia) cada vegada que et connectes a Twitter, pots consultar directament les teves llistes per veure les actualitzacions que s’han publicat sobre un tema en concret. D’aquesta forma és més fàcil que no se t’escapi res.
2. Per afegir un usuari de Twitter a una llista no cal que el segueixis. D’aquesta forma les seves actualitzacions no apareixeran al teu timeline i només les veuràs quan consultis la llista. Això et permet no saturar la teva cronologia.

Des d’un punt de vista periodístic, com explica José Luis Orihuela, les llistes són útils per:

• Reunir la presència online d’un mitjà: @nytimes/staff, @TIME/time-writers, @la_informacion/equipo
• Agregar fonts i fer una cobertura en directe:
  • D’esdeveniments: @el_pais/oscar-2011, @eP_Catalunya/elecciones
  • De tragèdies: @ABC_Haiti, @el_pais/terremoto-japon
  • …
• Crear llistes temàtiques d’usuaris:
  • Polítics: @guardiannews/uk-government-politics, @el_pais/politicos
  • Participants d’un curs: @blogocorp/periodismouao, @belll07/uoccursreputacio
  • …

Es tracta només de recomanacions. Vosaltres podeu trobar altres aplicacions i fer tantes llistes com vulgueu! L’objectiu és organitzar el timeline i facilitar el seguiment de les converses a Twitter.

D’altra banda, com no podia ser d’una altra manera, no falten les llistes sobre llistes a Twitter. Alguns exemples:

• 10 listas en Twitter que todo usuario debería crear
• Periodistas españoles en Twitter
• Diez listas de periodistas en Twitter
• 20 usos productivos de las Listas de Twitter

En els darrers mesos l’espai comunicatiu català ha viscut un fet de gran transcendència per la llengua catalana: la capçalera degana de la premsa catalana, La Vanguardia, ha posat al mercat una versió en llengua catalana després de 130 anys d’història.

Segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, del maig de 2011, realitzat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), La Vanguardia és el diari més llegit a Catalunya amb una mitjana de 800.200 lectors diaris. A aquesta fita històrica pel periodisme català i la normalització lingüística, s’hi suma la reeixida estrena d’un altre diari en català: l’ARA.

Aquests canvis en el panorama periodístic català estan suposant un fort impuls per la lectura en català, a l’enquesta del FUNDACC esmentada anteriorment es clou que aproximadament el 30% dels lectors de premsa diària són lectors de premsa en català. Aquestes dades encara no reflecteixen el impacte de les dues noves capçaleres en català, però tot sembla indicar que els lectors de premsa en català es poden situar entre el 40% i el 50% dels lectors de premsa diària de Catalunya i superar de llarg el 1.000.000 de lectors de diaris en català; uns números mai assolits amb anterioritat.

Tot i aquestes notícies esperançadores per la premsa en català a Catalunya, a la resta del domini lingüístic la situació divergeix molt del panorama del Principat. La manca d’oferta a la resta del domini lingüístic, per exemple el País Valencià, no hi ha cap diari en valencià als quioscos valencians, és un element desincentivador de la demanda. Una demanda potencialment creixent, atès que la proliferació de l’ensenyament en català ha augmentat el percentatges de població que s’ha llegir en català, tant a les Illes Balears com al País Valencià.

Cal, doncs, que els mitjans en comunicació en català prenguin com a marc referencial el conjunt de les terres de parla catalana, i no només una part del seu mercat potencial. En un mercat mitjà com el de la llengua catalana, no es pot renunciar a bona part del mercat per qüestions de caire polític o identitari. Així doncs, cal fer un esforç per fer productes periodístics, ja siguin diaris, setmanaris o publicacions mensuals, que puguin arribar a tots els racons del domini lingüístic. La pròpia existència d’aquesta oferta dinamitzarà la demanda de premsa en català en aquells territoris on la premsa en català és molt minoritària o pràcticament inexistent. Cal crear sinergies entre tots els territoris, per avançar en la vertebració d’un espai comunicatiu en català que englobi tot el domini lingüístic. La inclusió de nous lectors en aquests territoris és un element clau per normalitzar la llengua catalana i vertebrar un espai comunicatiu propi i econòmicament viable.

Eloi Torrents Vivó, Llicenciat en Sociologia i Tècnic de projectes de la Plataforma per la Llengua.