Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Fa ben poc se celebrava la Fira internacional del videojoc i l’oci interactiu Gamelab a Barcelona. Una trobada empresarial i creativa, oberta al públic, nascuda fa uns anys a Astúries i que, gràcies a l’aposta de l’ICIC i la bona predisposició dels organitzadors i el sector català, no va viatjar cap a Madrid, sinó que es quedarà aquí en les properes edicions.

Massa sovint, s’ha analitzat el món dels videojocs amb prejudicis i un cert menysteniment elitista. Avui, aquestes visions no només són una greu errada cultural, sinó un imperdonable error si es trobessin instal·lades en algun despatx oficial. Els videojocs formen part natural del consum cultural de bona part de les noves generacions, i estan arribant a totes –sí totes– les edats.

Aquesta altíssima penetració porta a considerar els videojocs com un sector comercial i industrial de primer nivell. Si comptem les estimacions de consum de jocs en línia i als mòbils, a l’Estat espanyol va generar un moviment de 1.000 milions €, sense comptar la part de maquinari (videocónsoles, accessoris…). Aquesta xifra de vertigen, supera amb escreix la que generen altres continguts culturals de gran volum, com seria el sector cinematogràfic; entre d’altres motius perquè fa anys que ha plantejat el seu creixement comercial amb internet d’aliada i no com amenaça, i les noves pantalles personals (mòbils intel·ligents, tauletes…) com a interfícies prioritàries de  negoci, no pas com a complements.

Catalunya gaudeix d’una important xarxa d’empreses creadores de videojocs, algunes d’elles amb importants èxits en jocs de consola o per a smartphones, i  amb un ampli estol de professionals i artistes implicats; des de músics a dibuixants. Però, segur, es troba lluny d’assolir el pes que ens podria pertocar a nivell internacional. I en un sector tan dinàmic com aquest, la llista de les grans empreses que comandaran el sector es podria tancar més d’hora que tard, amb el risc que no tinguem cap de catalana.

Una de les vies que cal explorar amb urgència és la d’afavorir les sinèrgies entre aquest sector i la resta del món audiovisual –i ho diem així sabent que molts empresaris i creatius de videojocs no s’hi consideren membres del món audiovisual–. Més enllà d’algunes meritòries iniciatives promogudes des del sector empresarial, les produccions de llargmetratges d’animació ja precisen, necessiten, concebre’s en paral·lel a un nou producte de videojoc; i  això ha de tenir el corresponent suport institucional. Sinó, els números no surten per enlloc, si volem amortitzar unes obres audiovisuals d’alt cost. Les estrenes cinematogràfiques dels darrers nadals ens donarien bons exemples nordamericans, asiàtics i europeus del que estem dient. Ara, falten els nostres.

Hi ha molt per fer en aquest àmbit de les sinergies videojocs-audiovisual. Tant des del món de l’audiovisual convencional, com des dels videojocs s’ha assenyalat la necessitat, urgent, de dotar-se de plataformes de distribució a internet pròpies i molt competitives; per no quedar en mans de les grans distribuïdores internacionals, amb el risc que suposaria dependre absolutament dels seus criteris editorials.

Diversos països ens porten anys d’avantatge en les seves línies de suport institucional a la indústria del videojoc. Des d’un Canadà amb una més que atractiva política fiscal, a una França que ha integrat el suport al sector dins el mateix del seu Consell Nacional de la Cinematografia. Des del CPAC ja fa temps que venim vindicant la necessitat de deixar de veure el videojoc com una mena d’accessori o complement de l’audiovisual, i entendre’l com un sector indispensable per a la creació i les indústries culturals digitals dels propers anys. Durant el procés de debat a la cambra catalana de la llei del cinema, varem traslladar al conjunt de forces parlamentàries la necessitat d’integrar aquest sector dins el cor del disseny del nostre futur audiovisual. En aquest sentit, ens sentim una mena de pares intel·lectuals de l’exitosa aposta feta pel Govern de poder portar aquí el Gamelab.

Daniel Condeminas i Tejel. És actualment Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC). Ha estat el Director del programa d’impuls a la TDT de la Generalitat de Catalunya, i anteriorment va ser el coordinador de la comissió de noves tecnologies del consell d’administració de la CCRTV. Assessor en processos legislatius sobre l’audiovisual català i estatal, ha organitzat seminaris de formació en comunicació per a diverses organitzacions americanes.

Tags: videojocs

Aquesta entrada s'ha publicat el 17-07-2011 a les 23:02 i arxivada en Audiovisual. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.