5×55 Terrassa, experimentant amb el periodisme digital local
21-06-2011 Eduard Martín-Borregón (Periodista i fotògraf)Internet ens permet als periodistes independitzar-nos dels mitjans, i poder portar a terme projectes que ja sigui per edat, cost o prestigi mai no ens encarregarien. Només cal tenir una idea, certes habilitats digitals i moltes ganes de treballar; així va néixer el 5×55 Terrassa, un projecte periodístic online que va reflexionar sobre la ciutat en el període preelectoral i que ara busca reinventar-se i cloure’s.
El projecte consisteix en fer 5 preguntes a 55 persones per pensar en Terrassa. La base és el gran nombre d’entrevistes, la pluralitat i diversitat en la tria dels personatges, la constància en la publicació (cada dia laborable entre el 7 de març i el 20 de maig) i que sempre i en tots els casos es fan 5 preguntes obertes.
La primera i l’última han estat la mateixa per a tots els entrevistats (Què significa Terrassa per a tu? / Quina notícia sobre la ciutat t’agradaria celebrar en els propers quatre anys?) i les altres tres depenen de l’àmbit o sector pels qual hagin estat seleccionats. L’entrevista és gravada en vídeo, no hi ha límit de temps (sí una recomanació de durar entre 5 i 10 minuts) i l’entrevistat sap les preguntes abans de començar.
Aquesta fórmula permet que les entrevistes siguin fàcilment comparables, permet veure el procés i el temps de creació de discurs de l’entrevistat, i genera diferents visions de ciutat que es complementen a partir de respostes preguntes suggerides. El periodista no intervé durant l’entrevista; en l’espai físic només fa les 5 preguntes i als vídeos les demandes es formulen a través d’uns cairons. El protagonista absolut és l’entrevistat.
Les eines usades són de vídeo aficionat avançat o semiprofessional: un ordinador per editar vídeo (PC amb Core i7 i 8 Gb de RAM), una Canon 7D, micròfon de corbata (ATR3350 de audio-technica), un trípode i Premier CS5 per a l’edició. La llibreta de telèfons i els contactes pertinents ja estaven treballats d’altres feines, només s’han canviat dues entrevistes de les 55 plantejades inicialment.
La web està feta amb tumblr i els vídeos es pengen a vimeo, dues decisions errònies vistes amb perspectiva. Tumblr és molt estètic i molt còmode per penjar el contingut, però no està pensat per mostrar 55 entrevistes a la home i el projecte, sobretot ara que ja ha acabat, queda deslluït. De la part de xarxa social, la comunitat tumblr catalana i terrassenca és anecdòtica (o no hi he sabut arribar). Qualsevol vídeo que estigui a vimeo sembla de més qualitat, però alguns smartphones no el reprodueixen i això és un gran problema. Conclusió: ara treballaria amb youtube i wordpress.
En les 11 setmanes (del 7 de març al 20 de maig) s’han fet 5.757 reproduccions de vídeo, 4.090 visites, 11.054 pàgines vistes, una mitjana d’estada en el site de 02:59 i un percentatge de rebot de 49,63%. El Twitter @5x55terrassa ha acabat amb 358 followers i la pàgina de facebook amb 150 fans, també s’ha incrementat significativament el nombre de seguidors al meu twitter.
Qualitativament la resposta ha estat molt positiva, aparicions a blocs i premsa local. Felicitacions de col·legues de professió, conciutadans, amics i coneguts a qui ha agradat tant la iniciativa com el projecte, “Amb 5×55 Terrassa el periodisme és viu” va arribar a dir Saül Gordillo . A nivell professional també m’ha donat fruits: una feina puntual de mes i mig (col·laboració amb una campanya electoral) que vaig combinar amb el 5x55t.
Aquest ha estat el primer projecte periodístic seriós que he realitzat a Internet, i és una experiència que recomano a qualsevol periodista. He guanyat visibilitat professional, sobretot a la ciutat i a la xarxa; he aconseguit pensar i realitzar un projecte interessant aprenent dels múltiples errors comesos; i sobretot he gaudit cada dia amb el que he feia: periodisme. Queda pendent el gran repte, que és monetitzar els projectes a Internet, però en aquest cas no era l’objectiu.
El proper objectiu, i com vull acabar el 5×55 Terrassa, és fent-ne un documental. Un periodista és aquell que sap trobar, seleccionar, comprovar, interpretar i explicar la informació que interessa a la seva audiència; el 5×55 ha trobat o generat molta informació però falta interpretació. Vull crear un nou discurs, que es dediqui a resseguir tots els discursos transversals que s’han generat per a mostrar-los en una peça única.
Crec que els projectes han de ser ambiciosos però els objectius assolibles, un projecte nascut a Internet i basat en l’esforç, la constància i l’enginy d’una sola persona ha de saber tocar de peus a terra. Per a mi l’ideal seria tenir un dia un cinema i fer l’estrena per a tothom que vulgui venir a veure’l. M’agradaria també fer una petita edició del documental, per a que tant els entrevistat com aquells que ho desitgin puguin tenir una còpia física del projecte.
De moment el Cinema Catalunya de Terrassa ja s’ha mostrat partidari a cedir-me la sala, i l’estrena sembla que serà a l’octubre. Quant a l’edició, es pot col·laborar comprant ja una còpia abans de fer-la i així no haig d’assumir tot el cost.
