Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

L’embrió del que actualment és el pal de paller del Grup Enderrock va gestar-se l’any 1993. Era l’aventura d’uns joves emprenedors que van decidir explicar un moviment musical en unes pàgines impreses: així s’esdevenia Enderrock, la primera revista de rock en català, una capçalera que amb els anys s’ha guanyat l’epígraf “de referència”. D’això aviat en farà 20 anys, i tant el panorama musical com el panorama periodístic han canviat a un ritme suficientment trepidant com per ser dignes d’esment.

La paraula crisi ha estat la protagonista dels darrers anys, i no cal dir que a Enderrock hi conflueixen dos sectors que l’han patit especialment. No hem escollit veure com les dades de venda de discos i de venda de revistes queien, però ens ha tocat agafar-les com un repte. Els temps estan canviant i hem de sobreposar-nos per fer la nostra feina tan bé com puguem.

No afegirem res de nou si expliquem que els primers redactors d’Enderrock s’havien de barallar amb el fax, ni descobrirem la sopa d’all si expliquem que a la nostra rutina diària ja fa mesos que hi hem afegit l’acció d’obrir la pàgina del Facebook i de Twitter tan bon punt arribem a la feina. El Grup Enderrock ha crescut, ja fa anys que la revista té unes cosines que parlen de la música folk (Sons de la Mediterrània) i del jazz (Jaç), però la família ha crescut encara més, en d’altres branques.

Si fins aquí parlàvem de l’àmbit periodístic, un terreny on la manera de treballar canvia setmana a setmana, quelcom similar ha passat en l’àmbit musical. No parlem només de la descàrrega de discos, de la mort del MySpace o dels comptes de pagament d’Spotify, sinó de la comunicació directa que s’ha establert amb els grups, més pròxims que mai (tant amb els mitjans com amb el públic).  I aquí no s’acaba la història, perquè no podem oblidar que ara tots ens atrevim a afirmar que vivim un moment on la música feta a casa nostra està de moda, i per tant, la nostra feina possiblement pren encara més embergadura.

El perfil del nou panorama (periodístic i musical) ens ve de nou. Perquè un lector necessita un mitjà de comunicació com Enderrock per explicar que Manel ha canviat l’horari d’un concert (perquè volen veure la final de la Champions League), si el grup ja ho ha piulat i els seguidors ja ho saben?

Si ho mirem així (exageradament), potser sí que veiem clar que ha arribat l’hora de canviar-nos la roba i començar a treballar en un altre rol. Quin és el paper d’Enderrock en aquest nou marc? Al febrer vam engegar un nou portal, www.enderrock.cat, un diari digital de renovació constant. Què vol dir això? Vol dir més feina, vol dir una nova rutina i una nova manera de treballar. Vol dir que tenim un portal (que alhora és la suma de moltes webs: www.sonsdelamediterrania.cat, www.jazz.cat i www.440classica.cat) però també tenim una revista que és la capçalera de referència. Vol dir que hem d’estar hiperconnectats per fer bé la nostra feina, a la pantalla i al paper. Significa que per tenir una web actualitzada musicalment hem de tenir mil fronts oberts perquè no se’ns escapi cap bona nova, i que per fer una bona entrevista (amb profunditat i rigor) de cara al número de paper, hem d’estar al dia però aprofundir uns metres més endins. Vol dir que si algú vol anar més enllà dels tres grups de música que apareixen als mitjans generalistes, el diari musical Enderrock.cat i la revista Enderrock són la seva millor aposta. Una aposta a la que se li sumen molts annexes que creen un petit univers: els dels redactors blocaires, el de les piulades de darrera hora, el de les llistes d’Spotify, els grups de Facebook dels seus grups pereferits…

Mentre escric aquestes línies llegeixo al Facebook que Roger Mas està capficat perquè fa dies que prepara una cançó: té la música enllestida però troba dificultats amb la lletra. Si algun dia d’aquests he de parlar amb ell, li treuré el tema per saber quines cançons prepara. Mentrestant recordo que he d’escriure un article d’opinió per la web i que ho faré parlant d’Anna Roig, protagonista de la portada del número de maig de la revista. Tot encaixa…

Elisenda Soriguera i Farrés
Periodista, responsable d’enderrock.cat. Blocaire i piuladora pocmoderna.

Aquesta entrada s'ha publicat el 11-05-2011 a les 10:57 i arxivada en Comunicació, Cultura, General, Internet i TIC, Periodisme, Premsa, Xarxes socials. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.