Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

La crisi genera escepticisme i incertesa. També tendències. Són alguns dels efectes secundaris que afecten als mitjans de comunicació, les fonts i, especialment, als ciutadans. Segons dades del recent estudi Edelman Trust Barometer 2011 elaborat entre més de 5.000 líders d’opinió de 23 països, s’estan produint transformacions en la confiança que es diposita a totes les institucions: governs, empreses, ONG, mitjans de comunicació…

L’estudi d’Edelman es basa en una mostra petita (només 200 persones a Espanya i 5.075 a tot el món enquestats entre octubre de 2010 i gener de 2011), però indica algunes tendències significatives. Aquest onzè informe segueix entrevistant a un grup de població amb estudis universitaris, amb major renda familiar per grup d’edat a cada país, que reconeixen un consum significatiu de mitjans de comunicació, i que asseguren un elevat coneixement de les notícies empresarials i polítiques.

Més enllà de les xifres absolutes, el rellevant d’aquest tipus d’estudis són les tendències. Aquest mateix estudi detectava el 2001 l’emergència de la influència de les ONG, el 2002 destacava la caiguda en la celebritat dels CEO, el 2006 explicitava l’auge “d’una persona com jo” com a portaveu emergent, i el 2008 posava l’accent en figura dels joves com a subjectes creïbles en l’àmbit dels negocis. Aquest any un titular és que els mitjans de comunicació registren una confiança significativament menor (27%) que les ONG (55%), els negocis (46%) o el Govern (40%). A més, són la institució que més cau (11 punts) respecte a 2010.

La qüestió serà el com, perquè darrere d’aquest titular s’amaguen almenys sis tendències de fons a les quals hem de prestar especial atenció.

Primera: Mentre que la confiança en governs, empreses i ONG creix a Espanya des dels indicadors del 2009 (any d’arrencada de l’actual crisi global), els mitjans de comunicació registren un comportament pla per sota del 50%. La confiança en els mitjans en les democràcies occidentals se situa de forma generalitzada per sota d’aquesta xifra. L’escepticisme –és a dir, un grau de confiança per sota del 49%– és especialment significatiu a Estats Units i Regne Unit, que registren un descens d’al voltant de 10 punts percentuals (i se situen per sota dels 27 punts). Sobre la base dels 40 punts percentuals figuren Rússia, Suècia, Alemanya, Irlanda, França, Itàlia i Espanya. L’estudi d’Edelman assigna a tots aquests països l’etiqueta d’escèptics. A la zona Euro només destaquen amb cert optimisme Holanda (amb un 69% de confiança) i Polònia (amb un 53%), encara que en ambdós casos es registra un increment de més de 10 punts respecte a l’any passat.

Segona: Cap font d’informació sobre informacions econòmiques aconsegueix a Espanya el 50% de confiança. Les dues primeres posicions són per als diaris (41%) i els cercadors (38%). Aquestes posicions contrasten amb el corrent general a la zona euro, on aquests mateixos mitjans amb prou feines superen el 25%. Sorprèn que des d’una perspectiva tant global, europea i espanyola, la televisió sigui la tercera font més creïble. D’altra banda, mentre que les notes de premsa corporatives atresoren una credibilitat de més del 17% al món i a la Unió Europea, a Espanya aquest percentatge baixa al 12%.

Tercera: L’ordre de prevalença d’un mitjà d’informació davant la necessitat d’obtenir notícies i informació d’empreses és directament proporcional a la confiança que genera. Evidentment. A Espanya destaquen com a primera font els diaris online (22%), els cercadors (21%) i les publicacions impreses (19%), mentre que com a segona font ho fan els mitjans online (25%), les webs corporatives (16%) i la ràdio i televisió (15%).

Quarta: Espanya és molt més procliu a atorgar credibilitat als mitjans socials respecte a altres països. Els blogs, les plataformes de continguts generats per usuaris com Youtube, les xarxes socials i Twitter no aconsegueixen a Europa i al món una confiança major als 10 punts percentuals, cosa que sí succeeix a Espanya. La confiança a Espanya que s’atorga als blogs (17%) gairebé duplica la registrada a la Unió Europea (9%).

Cinquena: Al mateix temps, sorprèn que els mitjans de comunicació com a indústria gaudeixin a Espanya d’una major confiança (63%) respecte a la percepció general en la Unió Europea (48%) o el conjunt del món (54%). Aquest mateix fenomen només es repeteix, per cert, en el cas de la biotecnologia, que també registra a Espanya un major grau de confiança respecte a la zona Euro o el món.

Sexta: La majoria dels enquestats a tot el món –recordem que són 5.075 líders d’opinió– assegura que necessita menys de entre 3 i 5 fonts per creure en una notícia. Davant la pregunta sobre quantes vegades ha d’estar en contacte amb alguna informació d’una determinada empresa per creure que sigui probablement veritable els enquestats a Espanya van indicar majoritàriament (57%) que entre 3 i 9 vegades. En concret, el 33% va assenyalar que tres vegades i un altre 22% entre 4 i cinc vegades. Les persones que van indicar que n’hi havia prou amb una sola vegada representen només el 6%.

En resum: Vivim temps d’escepticisme. Els mitjans de comunicació potser perden el seu rol de garants de la credibilitat, la pantalla emergeix com a plataforma que atresora confiança, creix la necessitat de disposar de diverses fonts per creure una informació, i s’endevinen processos de desintermediació informativa pels quals governs, empreses i ONG generaran relacions directes amb les seves audiències al marge dels mitjans de comunicació establerts.

Aquesta entrada s'ha publicat el 02-03-2011 a les 14:12 i arxivada en Comunicació, Internet i TIC. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.