Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Com que sé que molts de vosaltres esteu ja tornant de vacances, he pensat que potser us ajudaria si us faig cinc cèntims del que ha estat l’actualitat dels mèdia durant aquest mes d’agost, amb moltes informacions importants.

Aquestes són les 10 notícies que heu de saber:

1. El nou diari ARA obre un bloc per a explicar el dia a dia de la seva creació (23 de juliol)

2. Les privades i les ‘telecos’ començaran pagar la meitat de RTVE a partir de l’octubre (2 d’agost)

3. Un empresari nord-americà compra la revista Newsweek al Washington Post (3 d’agost)

4. Telefónica compra la xarxa social Tuenti (4 d’agost)

5. El fons Liberty adquireix el 57% del grup Prisa (5 d’agost)

6. Google tanca Wave (5 d’agost)

7. Google i Verizon proposen una neutralitat de les xarxes que exclou les mòbils (10 d’agost)

8. El Pla de la BBC per reorganitzar totes les seves àrees (12 d’agost)

9.  Murdoch posa un tercer diari del seu grup dins d’un mur de pagament (18 d’agost)

10. Facebook anuncia el seu servei de geolocalització Places (18 d’agost)

I si, a més, heu vingut amb els millors propòsits, podeu fer una ullada a aquests 5 blocs per aprendre més coses sobre periodisme digital.

Aquest si que és un bon propòsit! Benvinguts!

Foto: Magdalena Urbanska

S’atribueix a Sèneca la frase Errare humanum est, perseverare diabolicum, que traduïda vindria a dir equivocar-se és humà, però perseverar en l’error és de tanoques rematats.

Com que errar és humà, els mitjans de comunicació — produïts per humans, per molt sorprenent que aquesta afirmació pugui sonar en molts casos — contenen errors. A la premsa escrita això és més greu, perquè els errors perduren molt més enllà que l’eco de les paraules a l’àrea Temporal del cervell. Per a no perseverar en l’error, es van inventar les fes d’errates. Com tota fe, el paper de les fes d’errates és en part testimoni en part acte de contricció. Testimoni i contrició de les errates comeses durant una edició anterior del periòdic, normalment la immediatament anterior.

En el món digital escrit, davant un error, hi ha diverses opcions.

La primera és, simplement, canviar el text original per la correcció. Tot i que el resultat final queda net i repolit, sempre queda un cert regust a engany i traïdoria: “si ara hi diu B i abans hi deia A, què no faran amb les notícies d’anys enrere? què no faran amb les declaracions d’aquell polític que abans era tan simpàtic i ara un complet desgraciat (perquè ha caigut en desgràcia, s’entén)?

Per a solucionar això, alguns mitjans escrits digitals — i molt especialment els blogs — han optat per ratllar les errades i posar la correcció a continuació, és a dir, literalment ratllar les errades com si d’un full de paper es tractés.

Una altra opció és l’habitual fe d’errates, amb dues particularitats: la primera és que als mitjans impresos hom havia de rescatar el diari del dia anterior per a veure el context de l’errata; la segona és que si hom anava a l’hemeroteca i queia a la peça amb l’errata però no a la fe d’errates, s’enduia l’errata a casa malgrat haver estat testimoniada i contricionada a posteriori. Avui en dia, els mitjans digitals permeten per una banda enllaçar a la notícia original (la de l’errata) des de la fe d’errates i, per una altra, incloure la mateixa fe a l’inici o al final de l’escrit original: segueix mantenint la integritat de l’original i queda més elegant que la ratllada.

Hi ha, però, una darrera opció, i és entestar-se com un tanoca rematat en l’error i no corregir-lo. O, el que és pitjor, no corregir-lo encara que els comentaris dels lectors a la notícia ho facin notar. El que, probablement, posa de manifest un segon error: habilitar la possibilitat que el lector comenti una notícia i o bé no llegir-se’ls o bé passar-se’ls per l’arc de triomf.

Això és el que li està passant en aquests moments al diari ABC en la seva versió digital, tot i que podríem trobar exemples en altres capçaleres fins a omplir-ne un blog sencer.

En la seva notícia Un muerto al impactar un rayo contra un avión en el Caribe, el redactor d’ABC confon (l’efecte de) la “Gàbia de Faraday” amb una “Campana de Gauss” en un error que hauria de fer enrogir el més desvergonyit. Els lectors porten quatre dies (comptant el mateix de la publicació) advertint-ho amb més o menys humor als comentaris. Ni cas. Potser en algun moment es corregirà (potser no), potser es ratllarà o potser hi haurà una fe d’errates. Sempre ens quedarà la captura de pantalla a l’article de J. Miguel Rodríguez, la meva font, a Salvados ¿por la campana? (de Gauss).

Cada dia segueixo un munt de blocs -¡centenars!- que m’aporten diferents coses. Avui vull fer-vos una recomanació amb aquells que, en els darrers temps, més em fan aprendre i reflexionar sobre el periodisme digital i tot allò que la tecnologia posa al nostre abast. Aquesta és, doncs, una selecció molt personal:

1. Online Journalism Blog, de Paul Bradshaw

Aquest bloc va ser un dels primers que vaig començar a seguir, a principis de 2007, quan començava a descobrir el món dels blocs i del periodisme digital. Tres anys després el bloc del Paul Bradshaw s’ha convertit en una referència mundial en la investigació sobre les possibilitats del món digital des del punt de vista periodístic. Aquest professor anglès va intentar definir un model per les redaccions del segle XXI, i darrerament concentra molts dels seus interessos en el periodisme derivat de l’ús de bases de dades públiques, i la seva visualització amb criteris periodístics.

(Bradshaw obrirà la 2a edició del cicle 10 en comunicació que organitza Escacc).

2. El Cuarto Bit, de Eva Domínguez

Domínguez no és un blocaire de publicació constant-el bloc és a La Vanguardia-, però quan publica podeu estar segurs que trobareu bons articles sobre tendències i reflexions sobre els nous usos en el periodisme digital. Una veterana d’aquest camp de casa nostra que no us podeu perdre.

3.  Clases de Periodismo

El bloc el porta un equip de persones que lidera la periodista peruana Esther Vargas. Bé podríem dir que CDP ha deixat de ser un bloc per ser una web de destinació obligada per qualsevol periodista que vulgui aprendre i recollir tot tipus de consells tècnics per utilitzar durant la feina del dia a dia. Les eines que donen a conèixer i els consells pràctics que ofereixen diàriament són de primera.

4. Amphibia, de Pablo Mancini i altres col·laboradors

Amphibia no és un bloc fàcil de llegir. Vull dir, que els seus articles no són ni curts ni “easy reading” però en canvi val la pena l’esforç en seguir aquest grup de professionals. Han fet d’aquest bloc una mena de “Hub” d’intel·ligència i expertesa en el camp d’Internet i el seu impacte en el món del periodisme.  Pablo Mancini és el seu cap més visible, però és un bloc col·lectiu. Des d’aquí miren cap a l’horitzó i intenten preveure un futur que encara és en construcció.  I ells en formen part. Un bloc per anar un pas per davant.

5. Nieman Lab

Aquest és el bloc d’una fundació de la Universitat de Harvard. Un dels seus objectius és ajudar a construir el futur del periodisme en la nova era digital. El bloc s’actualitza diàriament i inclou enllaços interessants i d’actualitat. Sovint presenta cassos d’èxit i tota mena de projectes periodístic destacats de tot el món. Busca sempre presentar la part més innovadora del periodisme. Un bon bloc per inspirar-se i estar al dia.

És la setmana més dura, informativament parlant, per això hem decidit innovar una mica amb la Selecció Escacc d’avui. La Sílvia Cobo i en Marc Roca hem redactat la selecció d’articles recomanats via xat (veure foto), d’una forma més àgil i interactiva. En definitiva, un “divertimento” d’estiu. Esperem que us agradi… si és que queda algú;-)

Marc Roca: Sílvia, aquesta setmana el tema informatiu sobre els mèdia està fluix, fluix, i no sembla que hi hagi massa gent connectada. Avui és divendres, i toca “Selecció Escacc”. La fem online estil xat i el pengem com una conversa al bloc?

Silvia Cobo: genial!

MR: Repassant les notícies que hem penjat aquesta setmana a Escacc.cat, em quedo amb la de TDB.com, un mitjà nadiu digital a tenir en compte.

SC: Sí, és un model molt interessant per com integra les xarxes socials ja existents ja sigui a través de Blocs, Twitter o Foursquare, a més d’utilitzar l’agregació manual dels periodistes.

A mi m’ha interessat un article del digital francès Owni.fr que es pregunta sobre la capacitat de les iniciatives web d’informació local per a poder arribar a ser sostenibles “L’information hyperlocale peut-elle être viable?”, i cita alguns exemples nord-americans i iniciatives com la xarxa Patch d’AOL, on és una tendència molt important. Amb tot sembla que aquest sector necessita professionalitzar-se en el sentit empresarial…

MR: Fa pocs dies vaig trobar un bloc especialitzat en infografies. Si t’agraden, no te les acabaràs;-) http://visualoop.tumblr.com/

SC: ah! jo també en vaig descobrir un altre d’infografia http://affreschidigitali.blogosfere.it/
i aquí parlen del Barça

MR: També són recomanables… Infografistas i Infografía a La Vanguardia.

MR: Per cert, no paren de sortir utilitats (tools) per a Twitter. Al nostre arxiu digital ja hi tenim més de 40 enllaços!

SC: Parlant de Twitter… en el compte de @escacs_global hi ha un parell de enllaços interessants en anglès. Per exemple…
How News Consumption is Shifting to the Personalized Social News Stream (Mashable).

MR: @escacs_global??? Amb què devies estar pensant;-) El nostre és @escacc_global !!!!

SC: Ai, ai! és estiu!

SC: Mashable analitza com els criteris socials estan guayant la partida del consum de notícies. És l’única manera que tenim per poder “digerir” tanta informació.

MR: Tenim pendent fer una recopilació de revistes digitals sobre mèdia, cultura,… a l’estil d’aquesta de la UOC: http://mosaic.uoc.edu/

SC: uff!! tantes coses pendents!!

Et recomano, per veure amb calma: How The Guardian is pioneering data journalism with free tools.

SC: El Nieman Lab entrevista al responsable del Data Blog del Guardian on explica com treballen amb eines gratuïtes com ara un simple Google Docs. El periodisme de dades està creixent i serà un dels propers protagonistes del periodisme digital del present i del futur!

MR: Ai, el teu estimat Guardian Per cert, encara que ni tu ni jo som de la Comunitat iPhone (de moment!!), és bo saber què ha passat amb l’iPhone 4.

SC: Certo!

Bones vancances, Marc, ens retrobem en unes setmanes.

MR: Siiii! Una estona més i,… vacanceeees! Per acabar…. un parell de textos llargs: Manual de periodisme independent; Tesi doctoral del bloc al microbloc de la Sonia Blanco.

Potser ja n’heu sentit parlar, potser no, però aquesta plataforma de publicació de difícil pronunciació-TUMBLR- a cavall entre un bloc, Twitter i una xarxa social, pot ser la protagonista del proper curs i especialment, perquè els mitjans online nord-americans han entrat amb força en aquesta plataforma.

Què és Tumblr?

Bona pregunta. No és fàcil d’explicar. Aparentment és un bloc, però es considera una forma de publicació específica: el tumblelog, un bloc que no té temàtica definida i on es prima l’espontaneïtat, l’estètica i el format petit. Es pot publicar textos, xats, fotos, vídeos, audios o enllaços. És podria dir que és una forma de fast blogging.

A camí entre un bloc i Twitter, a Tumblr  un pot seguir a altres membres, permetent veure allò que publiquen en un timeline (semblant al de facebook ) i en el que els usuaris poden dir que “els agrada” clicant sobre un petit cor o poden re-publicar-lo al seu propi compte de Tumblr.

Curiosament, no mostra públicament el número de “seguidors” que té cada usuari, sinó la gent a qui cada usuari segueix.  El seu fundador, un noi de 24 anys diu que aquí, no es tracta d’arribar a tenir un milió de seguidors ni de comunicar a una gran audiència, sinó de construir una comunitat. També es poden fer preguntes concretes i respondre públicament.

No es poden fer comentaris. La interacció es produeix pel “m’agrada” o el “re-bloc”. Per crear comunitat no serveix la tradicional tàctica de penjar el link a un article.  S’ha de ser una mica més creatiu. Això sí que es valora.

Tumblr estima els mitjans

La setmana passada The New York Times publicava un reportatge sobre Tumblr. Explicava com la plataforma acaba de fitxar al periodista Mark Coatney, responsable del Tumblr de la revista Newsweek, una de les publicacions que més ha sabut treure’n més profit a l’eina.

Per Coatney el to de Tumblr és molt més conversacional que el que té Twitter. En l’eina va trobar una manera de compartir comentaris ràpids i divertits, compartint el dia a dia de la revista i de la pròpia Xarxa. Reconeix que Tumblr està eclipsat per altres jugadors comn Twitter, però Tumblr està creixent. 25.000 nous comptes al dia.

Altres mitjans com New Yorker l’utilitzen com un espai per mostrar material inèdit, o com agregador de contingut interessant que troben a la web o gràcies a altres usuaris que segueixen.

Cal tenir en compte que:  1) no es tracta de duplicar continguts, 2) cal adequar-se al to de la plataforma, 3) requereix poc esforç actualitza-lo, 4) és interactiu, 5) és altament viral.

Si Tumblr es converteix en “the Next big thing” encara està per veure, però, com sempre, tenim la possibilitat d’explorar les seves possibilitats i experimentar fàcilment.

Mitjans destacats a Tumblr:

http://newsweek.tumblr.com/

http://newyorker.tumblr.com/

http://officialssay.tumblr.com/ (Propública)

http://life.tumblr.com/

http://huffingtonpost.tumblr.com/