Per una SGAE catalana
06-07-2010 Àlex GutiérrezEl debat sobre el futur de la música ha basculat massa a l’entorn del descens de venda de discos i l’augment del consum de música en directe. Això ha deixat en una zona fosca de la discussió tot l’assumpte dels drets d’autor, autèntica bossa de recursos per al sector. Si se’n parla poc és perquè es considera que hi ha poc marge de maniobra: la SGAE exerceix un control absolut i absolutista, amb tics autàrquics, dels més de 310 milions d’euros que es mouen a l’Estat sota aquest concepte.
Podem esbravar-nos contra la SGAE i els seus excessos delirants, l’empatx de cànon crònic que pateix o la tendència malaltissa a comprar patrimoni (190 milions previstos per comprar seus amb els diners que ningú reclama, en comptes d’invertir-los en assumptes més productius per al sector). Però, des de la perspectiva catalana, és més pràctic passar a l’acció. Ras i curt: per què no creem una Societat d’Autors catalana?
Tot i que no seria fàcil des del punt de vista jurídic, hi ha escletxes per intentar-ho. Em consta que des de les sales s’ha estudiat el tema, ja que en són part interessada. Com a mínim, així sabríem si el repartiment de diners es realitza amb criteris ajustats. Resulta tremendament sospitós que la SGAE no faci públics les seves ràtios de redistribució territorial: quants diners recapta a Catalunya i quants (i a qui) en reparteix. Talment com a la política: si volem un nou finançament, com molt bé sabem els catalans, abans hem d’aconseguir les balances fiscals. O bé tirar pel dret i optar per la independència.
06-07-2010 a les 13:41
Es pot aconseguir? Sí. Com? Pagant per un altre costat, tal com ens han ensenyat que funciona Espanya
06-07-2010 a les 18:24
Jo fa temps que tinc aquest debat que propostes com un dels més interessants. A fi de comptes, si aquest costum tan català de crear ens independents dels espanyols l’apliquem a quasi tot, perquè no ho hauríem de fer amb el de l’SGAE, quan precisament és un ens que mou una gran quantitat de diners?
A mi em consta que a l’SGAE no li fa ni mica de gràcia que cap català es pregunti la possibilitat de muntar una SGAC autònoma de l’SGAE. Però és que al final ja no només són els diners, sinó que si la música (i de retruc la cultura) catalana vol existir en un panorama cada vegada més global, més li valdrà tenir un bon embaixador per donar-se a conèixer. I a mi em sembla que l’SGAE no està precisament pel tema…
En tot cas, bon tema Àlex!
06-07-2010 a les 19:06
Aquesta (re-crear l’SGAE, no tan en concret crear una SGAC) és una idea que dóna voltes per diversos caparrons pensants i que, a mi, personalment, no em desagrada.
Aquí a casa solucionaria, d’una tacada, dos problemes.
El primer és un problema global: què fem amb el foment de la música quan és tan fàcil copiar-la i els drets de còpia viuen, en el millor dels casos, en els llimbs de la Llei. Que la música es tracti com un bé públic (com l’Educació) i es subministri i administri de forma centralitzada i pública, i pagada amb els impostos de tots, és una opció. La tele pública funciona així i, al menys al Regne Unit, el resultat és d’una altíssima qualitat.
El segon problema és la transparència en dos sentits. Un, que qui tingui més predicament cobri més. S’entén que, ja que muntem una SGAC, la muntem bé i hi posem indicadors que siguin més acurats que el dit llepat i al vent que fa servir l’SGAE per a retribuir els seus socis. El segon sentit és saber quant ens costa el foment de la música en català, cost que ara deu estar escampat en subvencions, premis i regulacions de tot tipus.
SGAC? Per què no.
14-09-2010 a les 22:56
[...] Àlex Gutiérrez / ESCACC [...]