Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Fa unes setmanes, el professor de la Universidad Rey Juan Carlos Francisco Vacas em va enviar el seu darrer llibre: La Comunicación Vertical. Medios personales y mercados de nicho (La Crujía Ediciones, 2010). La dedicatòria és, com a mínim, curiosa — Para Ismael que seguro que le saca provecho — i es pot interpretar de diferents maneres. Una d’elles com “no en tens ni idea: a veure si aprens alguna cosa amb el llibre. Una altra com “sé que t’agrada el trencaclosques de la Societat de la informació: t’envio dues peces més”. Per a saber a què es referia, no quedava més solució que llegir-se’l.

La col·lecció de l’editorial Wiley & Sons “para Dummies” s’ha introduït sempre (i especialment en anglès) com “[un tema qualsevol] per a tanoques. I una referència per a la resta de nosaltres”. El llibre de Vacas compleix, a la perfecció, amb aquesta definició: qui no conegui res o poc sobre l’impacte de les tecnologies digitals sobre els mitjans de comunicació hi trobarà una iniciació incomparable, ben explicada, amb un cuidat ordre alhora cronològic i conceptual, fàcil d’entendre però no per això superficial. Qui ja sigui un iniciat en aquestes qüestions trobarà en el llibre, com a mínim, un bon esquema amb el què endreçar els propis coneixements de la temàtica i, en molts casos, ple de detalls que hom desconeixia. En qualsevol cas, un bon vademècum al qual recórrer de forma sistemàtica.

De les moltes coses que m’han agradat del llibre — i sobre les vendes del qual no en tinc cap comissió ni recompensa pecuniària per escriure aquest comentari — apunto les següents:

• * Per una banda, el factor competitiu (i no complementari) d’Internet i els mitjans. Mentre hi ha tot un debat sobre com els mitjans poden expandir-se a Internet com un canal més, l’autor també ens adverteix que els recursos (econòmics) i l’atenció del lector són finits, i que bo i que hi ha hagut un petit increment de lectors en els últims anys, el pastís és el mateix i el canal digital competeix amb els canals tradicionals en finançament i audiència.
• * Per una altra, la merma de credibilitat dels periodistes. Contràriament a l’argument de tipus qualitatiu que hom sol llegir a les blogosferes — el blogger és a peu de carrer i a més té capacitat de resposta immediata, en front el periodista a l’oficina i encotillat per l’hora de tancament — Vacas esgrimeix un argument quantitatiu: el periodista seguirà essent un professional legitimat i reputat, però tindrà sí o sí competència en els blogs, i no perquè siguin millors, sinó perquè n’hi ha milers, i mil·lions de “twitts” cada dia que necessàriament detrauran temps de lectura dels gurus de la informació que, en conseqüència, tindran menys poder d’influència. Aquesta és, al meu parer, una perspectiva tan interessant com pràcticament inèdita i que, en canvi, es fa difícil, molt difícil de rebatre.
• * En la mateixa línia, explica com Google ha (1) manllevat als mitjans el monopoli de l’atenció (2) fent les coses tan fàcils que la gent s’hi ha bolcat en massa. Novament, l’argument quantitatiu per sobre del qualitatiu.
• * Per últim, vull destacar la reflexió que l’autor fa sobre la mobilitat i com l’única barrera per a una adopció ja total i incondicional vers els suport digital són les encara zones d’ombra on encara no hi ha cobertura i que, un cop solucionats els problemes tècnics, s’aconseguirà equiparar l’experiència de consum en continuïtat dels mitjans convencionals estacionaris amb els mòbils.

Resumint, un llibre interessant, molt recomanable, que posa una mica d’ordre i seqüència a la voràgine de canvis que els mitjans han patit i estan patint i, sobre tot, dóna alguns apunts de reflexió que ve val la pena conèixer… i pensar-hi.

I, com deia la dedicatòria, sí, n’hi he tret i n’hi trauré profit: moltes gràcies Francisco

Be Sociable, Share!

• 

Tags: comunicación_vertical, francisco_vacas

Aquesta entrada s'ha publicat el 10-07-2010 a les 10:02 i arxivada en Comunicació, Internet i TIC. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.