Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

La participació de la comunitat pot prendre moltes formes, i una de clàssica és l’enquesta. No crec gaire en la utilitat d’aquest format de participació, sobretot a la “home” de mitjans digitals generalistes. Ara bé, si es fa la pregunta a un grup concret de gent i se li facilita la tasca anant “a casa seva”, la cosa varia i millora una mica.

Això és el què hem fet des d’Escacc amb l’enquesta “Esteu d’acord en suprimir els anuncis de contactes de la premsa?“, creada amb una utilitat per a Twitter anomenada TwtPoll, dirigida a la comunitat Escacc i distribuïda per diversos canals: Twitter, bloc, Facebook, newsletter, RSS i web.

Els resultats d’aquesta (diguem-ne) prova pilot han estat:

Esteu d’acord en suprimir els anuncis de contactes de la premsa?

Mostra: 23 vots.

Si [43% (10 votes)]
Si, però gradualment [4% (1 votes)]
No [26% (6 votes)]
No, només les fotografies i textos explícits [22% (5 votes)]
Altres [4% (1 votes)]

Aquests dies s’ha obert un interessant debat sobre si cal o no suprimir els anuncis de contactes de la premsa. Les opcions van des de la voluntat de prohibir-los, per part del govern estatal, fins a la supressió gradual per part de l’AEDE. Què n’opineu? Esteu d’acord en suprimir els anuncis de contactes de la premsa?

Anar allà on hi ha el nostre potencial usuari. Aquesta és una de les filosofies d’acció que utilitza la Fundació Escacc a través de la Xarxa. És per això que utilitzem diverses eines 2.0 com poden ser Twitter i Facebook. Ja hem explicat alguna vegada el funcionament i els objectius d’Escacc a la Xarxa (“el cicle vital d’un contingut digital“). Una de les xarxes socials on consumim però, sobretot, difonem informació i continguts, és la pàgina de Facebook d’Escacc. Actualment, estem a punt d’arribar als 1.000 seguidors!

Facebook ens permet arribar a un públic diferent al que trobem a Twitter, més pausat, menys hiperactiu, però alhora més nombrós. És per això que creiem que un cop superada la xifra rodona del miler de seguidors, haurem (i volem) seguir treballant per ampliar la comunitat “feisbuquera”.

A través de la xarxa creada per Mark Zuckerberg difonem de forma individual o conjunta els continguts que publiquem al web, però també pengem àudios, vídeos i presentacions d’interès que, tot i no ser d’estricta actualitat, com la informació que publiquem al web o als diversos Twitters que gestionem, creiem que és un complement bo a la informació del dia a dia, i que Facebook és una bona eina per a aquests continguts audiovisuals.

A més, a través d’aquesta xarxa social també avancem, de tant en tant, alguna notícia d’última hora que, possiblement més tard passarà a ser notícia del web, però que per la importància del moment creiem oportú fer-la arribar als seguidors de la pàgina.

La participació dels seguidors és una altra de les coses útils que ens aporta Facebook, ja sigui via la funció “m’agrada” com a través dels comentaris i, molt important, algunes recomenacions que hom publica al mur i poden ser la llavor d’una futura notícia al web.

Segons les estadístiques de Facebook, el 57% dels seguidors de la pàgina d’Escacc són homes, i un 64% tenen entre 25 i 44 anys.

Facebook és tot un món, on es mesclen relacions familiars, d’amistats, de contactes, punts de trobada de hobbies, campanyes sòcio-polítiques, espais d’humor… tot plegat fa que sovint sigui complicat trobar la forma més idònia de fer arribar un missatge interessant a multitud de gent (i tant diversa!), sense caure amb les vies fàcils i de poca qualitat.

De ben segur que la pàgina d’Escacc aporta informacions d’interès al miler de seguidors que té actualment, però això només ha fet que començar, hem de ser molts més, però, i sobretot, ens hem d’esforçar dia si, dia també, a fer d’aquest espai el més útil possible per a la gent que segueix el Facebook d’Escacc.

T’hi apuntes?

Ja fa temps que no crec en les seccions tradicionals que utilitzen els mitjans –sobretot la premsa en paper i digital– per distribuir la informació. Cultura, esports, societat, política, internacional, etcètera, pot servir per agrupar les seccions tal i com les entenc jo. Per mi, una secció és el mínim comú denominador que uneix de forma bidireccional, a parts iguals, tant als lectors del mitjà (usuaris), com als anunciants.

Una secció ha de ser equidistant, no es pot casar de forma separada amb cap d’aquestes dues peces clau del negoci: usuaris i anunciants.

Per mi una secció és aquella que satisfà les necessitats informatives d’un col·lectiu i, alhora, aglutina un grup d’usuaris prou homogeni com per cridar l’atenció a un petit grup d’anunciants que saben perfectament que no perdran el temps oferint els seus productes o serveis a persones que mai els adquiriran.

Penso, per exemple, en el hoquei a Terrassa. És un esport, si, però no li parlis de hoquei a un “futbolero” ni a la inversa. Hi ha petites botigues especialitzades en material de hoquei que no podrien ni voldrien mai anunciar-se en una secció genèrica d’esports, però si els assegures que tothom que entra a aquesta secció és client potencial d’ells, dubtaran poc a apostar-hi.

I, una altra cosa: tenint en compte la forma de consumir informació a la Xarxa, on es passa d’un mitjà a l’altre amb un sol clic, i on serveis com la sindicació RSS, les newsletter,… serveixen per nodrir-se informativament a gust del consumidor, a qui se li acut publicar continguts sobre noves tecnologies a la secció de societat?! Doncs, això passa i, a mi, aquesta informació “em passa per alt”!

La “Selecció Escacc” és un apartat que la Fundació elabora amb periodicitat setmanal, on apareixen articles d’interès que no entren com a notícia al portal Escacc.cat però que creiem que aporten contingut per a l’anàlisi i la reflexió. Es tracta d’un recull d’apunts de blocs, reportatges, opinions o notícies de mitjans, etcètera. Aquesta setmana recomanem:

“Los social media están acabando con el periodismo tradicional” (Karma Peiró). Seguint les idees formulades en una conferència per Adam Westbrook –periodista de 25 anys i autor del llibre ”10 news ways to make money in journalism in 2010″–, Peiró exposa algunes frases i conceptes a tenir en compte pel periodisme i els seus autors.

Digithum, núm. 12. La revista electrònica Digithum (UOC) s’adreça a acadèmics, professionals, estudiants dels diferents camps de les humanitats i les ciències socials. Aquest número tracta temes de cultura digital, democràcia, la vida 2.0, etcètera…

Los lectores RSS y el uso corporativo (Enrique Dans). El profesor de Sistemas de Información en IE Business School, Enrique Dans, fa una interessant reflexió: per què la sindicació de continguts, els RSS, és tan poc utilitzada a les empreses? Ho analitza i hi dóna resposta aportant un llistat d’avantatges que pot aportar la utilització dels lectors d’RSS a les empreses, i als professionals en general.

La marca personal y las redes sociales (Clases de Periodismo). Via Esther Vargas descobrim una presentació interessant elaborada per Arancha Ruiz sobre personal branding & redes sociales.

Qué le pasa a las noticias (Amphibia). Pablo Mancini reflexiona sobre allò que veritablement està en crisis en el periodisme: la capacitat d’entendre les definicions que avui necessitem. Mancini defensa que no es pot valorar el canvi que s’està donant en el periodisme si no tenim en compte el canvi transversal i cultural que Internet està produint. Comenta el llibre What Is Happening to News. The Information Explosion and the Crisis in Journalism.

Diarios: de imprescindibles a prescindibles (Amphibia). La fidelitat lectora a Internet s’ha esvaït. Els diaris online no aconsegueixen transmetre el sentiment de necessitat als seus lectors. Cal buscar noves formes per fer que aquests lectors ens llegeixin i es quedin més temps amb nosaltres.

“Smart editorial, smart readers, and smart ad solutions”: Slate makes a case for long-form on the web (Nieman). Contra allò que es diu a la Xarxa “Els continguts llargs no funcionen a Internet”, Slate és un web que ha desafiat i ofereix una selecció temàtica intel·ligent i fora d’agenda.

Un mitjà digital cada setmana: Microsecció on us recomanarem cada setmana fer una ullada a un mitjà de comunicació online. L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) ha renovat el seu web. A primer cop d’ull podem veure que han apostat pel web 2.0 i per la claredat en la presentació dels continguts. Conté informació actualitzada en temps real de les darreres notícies i novetats de l’ACPC, però també del sector, a més d’informació de l’associació i dels seus serveis, referències de les publicacions associades i un espai exclusiu d’intercanvi pels associats, entre altres seccions.