No era tabú, era prudència
25-06-2010 Saül Gordillo¿El perio
disme havia d’entrar ahir, amb els cadàvers encara calents, a jutjar la temeritat de les accions de les víctimes? No, i mil vegades no. Un diari de l’endemà, El Periódico, obre la seva portada amb la pregunta: ¿Sols imprudència? i dedica una extensa informació a plantejar dubtes raonables. ¿Podem els periodistes concloure que mig centenar de viatgers van ser alegrement imprudents i que van protagonitzar un suïcidi col·lectiu amb 13 morts i 14 ferits? ¿Ho podem fer els mateixos periodistes que mesos enrere no hem tingut la valentia de jutjar Millet i Montull? És indubtable que els viatgers no havien de creuar les vies, però al periodisme també li correspon plantejar per què mig centenar o més de persones van cometre tal irresponsabilitat si realment l’equipament hagués donat la resposta adient a la demanda.
¿No és temerari permetre que trens fins a 150 quilòmetres per hora de velocitat circulin sense aturar-se per baixadors del litoral català? ¿No és temerari deixar tancada una pasarel·la que havia funcionat abans de la reforma del baixador amb una simple cadena metàl·lica sense cap rotulació? ¿No és temerari deixar un concorregut baixador de platja sense vigilants la nit de Sant Joan a l’hora de la temeritat col·lectiva? Ho diu El Periódico a portada: “Renfe anava a desplegar 12 vigilants 7 minuts després de la tragèdia” i hi afegeix: “El baixador va canviar el sistema d’accés sense prou senyalització”.
El periodisme, en el cas de Castelldefels, pot anar més enllà, i pot recórrer als referents territorials i a l’arxiu. Ahir ja circulava per Twitter un apunt escrit per una regidora de Castelldefels que denunciava l’acabament de la remodelació del baixador i que, premonitòriament?, advertia del risc de convertir-lo en “una ratera” per Sant Joan. L’apunt al seu bloc és del novembre passat. No era tabú, no. Era prudència.
Hem convertit les línies de rodalies en línies de metro regionals, al descobert, en entorns no urbans ni metropolitans. Hem plantat baixadors a cada nucli poblacional. Hem deshumanitzat les estacions, i encara més els baixadors. Tot són màquines i ja no queda rastre de personal d’estació, venedor de bitllets ni vigilants. Els baixadors són els nous no-llocs de la mobilitat metropolitana o premetropolitana. I allà on anys enrere hi hauria hagut gent per advertir, ara hi ha una cadena metàl·lica, una veu enllaunada que adverteix “que creuïn les vies”.
25-06-2010 a les 9:20
Merci per la resposta, Saül! Consti que jo no he negat que s’hagi d’analitzar si el sistema és l’adequat. En canvi al teu article omets la responsabilitat individual, i això em sembla contraproduent. Saltar un desnivell d’un metre llarg per saltar a la zona de vies és una irresponsabilitat tot l’any, també per Sant Joan. A mi em sembla lògic que hi hagi vigilants, que no passin trens a 139 quilòmetres per hora en abaixadors, etc. Però no podem descarregar sempre tota la frustració en l’Administració, sobretot perquè la seguretat absoluta no existeix i, a més –un altre tabú–, probablement no estem disposats a pagar el preu de cobrir els riscos improbables.
En tot cas, benvinguda sigui la discrepància.
25-06-2010 a les 9:57
Llegeix això, Saül, i no facis tant sensacionalisme: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100625/53952704267/apurad-que-alli-os-espero-si-quereis-venir.html
25-06-2010 a les 15:13
Em sembla un article sensacionalista i parcial. No pot ser que s’eludeixi constantment la responsabilitat de la gent. Estem en una societat que cada cop exigeix més drets però que s’espolsa tots els deures. Cada dia veiem dotzenes d’accions temeràries en qualsevol punt de la xarxa viària. Gent que fa mitja volta en plena autopista, fins i tot amb marxa enrere, gent que travessa tots els semàfors en vermell …
Els fets de Castelldefels són una desgràcia i una brutalitat, però són culpa excusiva de la temeritat dels que els van protagonitzar. Hi ha una zona senyalitzada i habilitada per passar per sota les vies. Pel que fa a les vies, s’han de sortejar unes valles i un desnivell d’1 metre per accedir-hi, i recordem que ESTÀ PROHIBIT a tot arreu i a totes hores baixar-hi.
Què hem de fer, que els trens d’alta velocitat circulin a 20 per hora per si de cas a algun inconscient se li acut travessar per allà? Després diem que no tenim trens veloços i bramem contra els governs. Hem de fer que l’AVE vagi a 30 per hora per si de cas algú travessa les vies a peu, tingui temps de frenar? Hem de prohibir les autopistes per si algú les vol creuar mentre passen cotxes a 130 km/h?
Un Euromed triga gairebé 4 hores a anar des de Barcelona a València, si el fem anar a 20 per hora, trigarà 3 vegades més. És això el que volem? I tot per protegir determinats individus temeraris que se salten totes les normes legals i de circulació, accedint a zones prohibides i d’aquesta manera posant en perill les seves vides i les dels demés? Hem de tenir policies i vigilants a tota la xarxa ferroviària per evitar que la gent creui la via?
Si jo creuo l’autopista A-2 i m’atropella un camió a 130 km/h, serà una desgràcia i una brutalitat, però no serà culpa ni del camioner, ni d’ACESA ni de l’administració. Serà culpa meva per inconscient i temerari. I crec que voler desviar les culpes i la responsabilitat només perquè l’accident va ser brutal és un error i un exercici de demagògia.
25-06-2010 a les 16:27
Estaria molt i molt bé que tothom que parla i escriu sobre l’accident de Castelldefels anés a fer un cop d’ull al baixador. I per les vies no s’hi pot passar i punt. Sigui l’estació que sigui i estigui com estigui. Els periodistes hem posat la informació sobre la taula. Tota la informació. Sense fer judicis ni valoracions. Són els lectors, oients i espectadors qui s’han de fer una opinió amb les nostres informacions. Els opinadors sempre opinen i sovint ho fan sense trepitjar el lloc dels fets. I això fa molta ràbia.
25-06-2010 a les 19:11
Saül, estic d’acord amb les crítiques a la xarxa ferroviària que llances en el darrer paràgraf, però no crec que vinguin al cas. Vull dir, que treure-les justament ara serveix, vulguis o no, per relativitzar la imprudència que van cometre les víctimes en saltar les vies. Crec que els periodistes no les hem de jutjar pas, ni ahir ni avui ni demà, però tampoc hem d’aprofitar l’avinentesa per fer l’administració responsable de la tragèdia. No en aquest cas.
En canvi, la mateixa nit va morir un veí de Sant Feliu en creuar les vies per un lloc on les entitats de la vila fa temps que demanen un pas subterrani. La cobertura d’aquest altre accident és insignificant, no només 13 vegades menor. El que passa és que massa sovint ens apuntem a fer polèmica dels grans temes, en lloc de fer de periodistes i limitar-nos a explicar el que passa descobrint aspectes que no són evidents a la majoria de l’audiència.