La publicitat invisible: tancar o plegar
08-06-2010 Ismael Peña-López (Professor de la Universitat Oberta de Catalunya especialitzat en la Societat de la Informació — http://ictlogy.net. )Perdonin que no pugi a les golfes virtuals a desenterrar les referències. Però n’hi ha i força. De forma creixent, els informes sobre els patrons d’ús d’Internet ens mostren que els usuaris “no veuen” els anuncis. Els ho podem preguntar, ho podem mirar a través dels clics, o a través dels seus ulls: la qüestió és que l’usuari “no veu” la publicitat a les pàgines web.
En un article de fa més d’un any, la Montse Peñarroya afirmava que el triangle d’or de Google seguia essent vàlid i que els menors de 25 anys tenen molt clar que els Adwords laterals són publicitat i que per tant no mereixen la seva atenció
. Contundent.
Llegeixo l’última entrada de la Sílvia Cobo en aquest mateix blog — Pensaments en veu alta al voltant del nou model del Times i em faig les mateixes preguntes sobre el fet que The Times passi a tenir els seus continguts tancats a pany i forrellat. Bàsicament: la gent pagarà per a entrar-hi?
Però l’altra pregunta és: si no tanquem, haurem de tancar? és a dir, si no posem els continguts darrera un pagament, haurem de plegar?
La invisibilitat de la publicitat a Internet no és una qüestió trivial. De fet, no és ni tan sols una afirmació figurada, sinó literal.
Fa uns dies tancaven Balzac.tv i Nikodemo. Dels diversos llocs on es debatia la notícia, em va sorprendre especialment l’afirmació que feia un comentarista anònim: moltes gràcies, usuaris d’Ad-Block, perquè heu contribuït una mica a aquest tancament
.
Adblock Plus és un petit programa que, instal·lat al navegador Firefox, bloqueja gran part de la publicitat en línia. El funcionament és prou senzill: allà on el codi d’una pàgina diu “aquí va l’anunci”, Adblock el detecta i el fa invisible. I com que el directori d’anuncis l’alimenta una comunitat d’usuaris i s’actualitza constantment amb les seves contribucions, jo fa temps que no veig anuncis ni a Google ni a Facebook. I quan canviïn la forma d’ensenyar-me’ls, Adblock s’ho manegarà per a fer-me’l invisibles novament.
A les preguntes sobre si tancar els continguts és una opció, s’hi contraposen les preguntes sobre si confiar en la publicitat també n’és. Per sí sola no sembla que funcioni i les opcions que demanen sisplau-sisplau als visitants d’una pàgina que facin donacions o clic als anuncis em semblen tan ben intencionades com poc fonamentades (i ho diu un rousseaunià: preguntin als hegelians, preguntin…).
Entre tancar i plegar, quines opcions queden?
Tags: the_times
08-06-2010 a les 16:27
La publicitat als buscadors encara funciona. No pot valer el mateix un anunci en un buscador intern que un anunci aillat del contingut i sense context…. ja que el model de crear contingut patrocinat encara no està madur.
08-06-2010 a les 17:15
Hola Jordi,
El que dius és cert. Segons l’informe de l’any passat de l’OFCOM, el Communications Market Report (http://www.ofcom.org.uk/research/cm/cmr09/cmr09.pdf) “les dades demostren que la major part dels ingressos per publicitat en línia es deuen a les cerques esponsoritzades” (traducció matussera de la p.294).
Sorprenentment, Google utilitza un algorisme molt similar per a mostrar anuncis a les cerques que per a mostrar-los dins una pàgina web o dins de GMail, així que, a tots els efectes, el context sí és el mateix (o bastant més que menys).
Així que la raó ha de ser a la banda de l’usuari, no a la banda de la pantalla.
09-06-2010 a les 8:31
Jo estic per a aquest plantejament, però aleshores hauríem de mirar de no agafar-nos-la tant amb el tema de la privacitat. Hi ha d’haver garanties, òbviament, però també un pacte entre lector i mercat. Jo et dic una mica qui sóc si tu fas que la publi deixi de ser spam i passi a ser valuosa per a mi. És el que intentava explicar, de fet, al meu últim apunt del bloc:
http://bloc.escacc.cat/2010/05/matisant-la-pruija-per-la-privacitat/
09-06-2010 a les 12:53
Probablement aquest pacte (tàcit) és el que hi ha entre alguns blogs (professionals o gairebé) i els seus lectors: la publicitat que hi ha en determinats blogs no és automàtica, sinó que ve editada per l’autor del blog, i hi posa només el que és rellevant per a la seva audiència. I tothom hi surt guanyant.
No crec, però, que sigui tan fàcil arribar aquí, per dos motius:
- perquè encara hi ha relativament pocs espais especialitzats o verticals
- perquè cal, com bé dius Àlex, un determinat pacte que, hores d’ara, tot pinta que no hi ha absolutament cap garantia que l’usuari no prendrà mal
13-06-2010 a les 17:27
[...] qué opciones quedan? Entrada originalmente publicada el 8 de Junio de 2010, bajo el título La publicitat invisible: tancar o plegar en Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura (blog de ESCACC, Fundació Espai Català de [...]