Audiovisual, Premsa, publicitat, Ràdio
Formes de col·laboració entre mitjans
02-06-2010 Marc Roca
La col·laboració entre mitjans és un dels temes que trobo més interessants en aquesta etapa de crisi econòmica i globalització que estem vivint. Podem trobar molts exemples i de tipologies molt diferents, però predominen les col·laboracions en alguns espais molt clars: els continguts, la publicitat i la difusió o distribució de mitjans i informació, a més de l’expansió en nous mercats.
Continguts
Alguns mitjans tradicionals, com el gratuït Metro als EUA, incorporen entrades de blocs. I, no és l’únic, alguns aposten per la informació hiperlocal via blocs, com és el cas del Seattle Times (amb èxit, inclòs). El New York Times també aposta pels mercats locals, en aquest cas vol entrar a Chicago i, per aconseguir-ho, incorpora un soci local, concretament una cooperativa de periodistes. D’altres, com el Washington Post i l’Hindustan Times intercanvien notícies i articles d’opinió.
A casa nostra, la compra de l’Avui per part de l’editora d’El Punt ha comportat –en part és lògic (o no!)– una clara col·laboració entre aquests dos mitjans, tenint com a exemple més clar la distribució conjunta d’El 9 Esportiu de Catalunya (cada dia) i els suplements Sortim (divendres) i Presència (diumenges).
Seguint amb el grup Hermes Comunicacions, la Fundació d’El Punt va arribar a un acord amb la Universitat de Vic per a crear una Xarxa de Corresponsals Digitals Universitaris mitjançant la qual els estudiants crearan continguts que seran publicats a les edicions digitals d’El Punt i l’Avui.
Una altra forma de col·laborar amb l’intercanvi de continguts és la d’incloure sota el paraigües d’una marca forta –en aquest cas La Vanguardia– un mitjà d’una temàtica molt concreta. Això és el què ha fet el digital del grup Godó incorporant RevistadeLetras.net, especialitzat en crítica literària, dins del seu web. D’aquesta manera, LaVanguardia.es pot oferir uns continguts específics i de qualitat a canvi de donar visibilitat i difusió a una capçalera digital que s’ha anat convertint en un referent en el seu camp.
De forma similar, tot i parlar d’un mitjà molt més específic, trobem el cas de PRNoticias, que ha incorporat els continguts d’una temàtica encara més específica, elaborats per l’Associació Dircom. És a dir, un mitjà especialitzat en informació sobre els mèdia incorpora continguts d’una temàtica mèdia concreta: la comunicació empresarial. Per la seva banda, els Dircom poden difondre la seva informació hiperespecífica dins d’un mitjà que té un públic que els és afí.
Els mitjans nadius no es queden enrera. Dotze diaris digitals catalans comparteixen continguts. Això és el que van acordar fa poc El Singular Digital i Grup Nació Digital. A més, extenen aquesta col·laboració en la possibilitat d’explotar conjuntament els espais publicitaris.
Per la seva banda, Comunicació21 ha arribat a un acord amb l’ACPG mitjançant el qual estableix un canal concret per a difondre informació corporativa de l’associació de premsa gratuïta. A canvi, l’ACPG considerarà a Comunicació21 com a patrocinador dels seus actes (difondrà la seva marca, per tant).
Els mitjans audiovisuals també exploren vies de col·laboració. A casa nostra hi trobem alguns exemples. L’ACN intercanvia continguts audiovisuals amb IB3, cosa que els permet arribar a més espais dels territoris de parla catalana.
Per la seva banda, Comunicàlia ofereix continguts audiovisuals a la premsa digital que forma part de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG). A la vegada, es preveu que els continguts que ja està produint l’ACPG també es puguin emetre per les quaranta cadenes associades a Comunicàlia, amb l’objectiu de futur d’arribar a la coproducció. A un acord similar han arribat la XAL i TVE.
Aquest tiups d’acords, també poden prendre formes més d’interès públic, com l’acord a què van arribar COM Ràdio i Òmnium Cultural pel foment de la llengua catalana.
I, amb els agregadors de continguts, què fem? Hi ha l’opció Murdoch, que és criticar-los fins a l’extenuació. Però, no tot es queda aquí. Una possibilitat és acostar-s’hi i intentar treure’n profit. El New York Times i el Washington Post s’han aliat amb Google per difondre informació per temes. El projecte que va llançar Google es diu Living Stories (Històries Vives), i permet facilitar el seguiment d’esdeveniments que siguin notícia en evolució.
Més específic és el cas del USA Today. El diari nord-americà ha arribat a un acord amb l’agregador de notícies Fark.com per compartir continguts de les seves respectives seccions de tecnologia. És un intercanvi. El diari allotjarà material del portal a fark.usatoday.com, mentre que aquest oferirà reportatges del diari USAToday en la seva pàgina.
Publicitat
Els grups de comunicació tendeixen a col·laborar en matèria publicitària. En aquesta entrada al web d’Escacc podeu trobar-ne força exemples. Antena3 comercialitza els mateixos espais publicitaris però per diferents suports, de forma que la mateixa publicitat per un preu una mica més elevat es pot veure per Antena 3, però a més a les altres cadenes del grup a la TDT: Neox i Nova. Fins aquí cap novetat, ja que són del mateix grup.
Seguint amb els canals espanyols de televisió, trobem que Telecinco i Antena 3 TV gestionen la publicitat dels canals digitals d’altres empreses. Per exemple, Telecinco va arribar a un acord amb Prisa per gestionar la comercialització de la publicitat de Digital+, fins ara a mans de Sogecable. Publimedia, la filial de Telecinco, també comercialitza la publicitat d’altres cadenes temàtiques, entre elles, Intereconomía.
Per la seva banda, Veo TV, propietat d’Unidad Editorial, va acordar atorgar la gestió de compra d’espais publicitaris de la cadena a Atres Advertising, pertanyent al grup Antena 3 TV. Atres Advertising comercialitza la publicitat de tots els suports de la cadena del grup Planeta (Antena 3, Neox, Nova, Onda Cero, Europa FM, Movierecord i Antena3.com).
Amb aquests acords, les grans cadenes busquen amortitzar al màxim els seus potents departaments comercials, amb menor activitat per la caiguda de la inversió, alhora que aconsegueixen importants comissions. Els nous canals digitals obtenen, d’altra banda, accés a un volum més elevat d’anunciants.
Per la seva banda, els grups de comunicació Zeta i Prisa van establir un acord amb el qual es creava una companyia conjunta que unifica la comercialització publicitària dels diaris El Periódico, El País, As i Sport. L’objectiu de les dues companyies era reforçar la comercialització publicitària de les seves capçaleres, de manera que es proporcionen serveis addicionals i de valor afegit en la planificació de les campanyes dels seus clients.
Altres grups que han unificat la comercialització publicitària han estat Vocento i Godó. CMVocento i Publipress Media, empreses comercialitzadores dels espais publicitaris de Vocento i de Grupo Godó respectivament, van arribar a un acord per a la comercialització conjunta d’espais publicitaris dels suplements dominicals, XLSemanal (propietat de Vocento) i Magazine (propietat de Grupo Godó i Editorial Prensa Ibérica), amb el propòsit d’oferir al mercat un únic suport publicitari per als diumenges.
Amb tot, aquests dos darrers casos estan a l’ull de l’huracà, ja que la Comisión Nacional de Competencia (CNC) ha obert un expedient sancionador a Prisa i Zeta i un altre a Vocento i Godó per diferents acords per a la venda d’espais publicitaris de manera conjunta que podrien ser contraris a la competència.
Així mateix, trobem que el grup de comunicació regional Editorial Prensa Ibérica s’ha associat al Grupo DTM, especialista en el sector dels classificats per a desenvolupar els canals d’anuncis classificats a les seves pàgines web.
Distribució
En el camp de la distribució també existeixen acords de col·laboració. Un dels mitjans estatals que més hi aposta és, alhora, el més jove. Público explora aliances amb altres mitjans per optimitzar la seva difusió a nivell estatal. El diari de Mediapro ha realitzat experiències pilot de distribució conjunta d’exemplars amb Mundo Deportivo a Llevant i Múrcia i a Andalusia.
Público també té acords similars per Navarra i Àlava, en aquest cas amb el Diario de Noticias (Zeroa Multimedia), i amb El Periódico de Extremadura (Zeta) i amb Odiel Información de Huelva. Aquestes iniciatives li han permès estendre’s a altres zones de l’estat per tal d’augmentar la seva penetració.
D’altres mitjans aposten per “fer les Amèriques”, com és el cas d’El País que gràcies a un acord amb el mexicà El Economista pot ampliar la seva penetració en aquell continent.
El seu competidor natural, El Mundo, també aposta per l’Amèrica castellanoparlant, però en aquest cas obrint la seva edició digital als nous mercats.
Conclusió
Una tendència forçada per les circumstàncies, i encara poc treballada. Jo hi crec en la col·laboració entre mitjans, tant en l’intercanvi de continguts, com en la promoció i difusió i en l’oferta de serveis, com és el cas de la comercialització de la publicitat
Potser no cal buscar els partners al costat de casa, potser estaria bé col·laborar amb mitjans d’altres països. Per què un mitjà català que no pot cobrir de primera mà el què passa a Euskadi o a Gal·les, i a la inversa, no acorda l’intercanvi de continguts entre aquests territoris?
Internet, la crisi econòmica, la globalització, les facilitats que ofereix la comunicació digital, tot plegat, per força o perque hi trobem la forma de treure’n profit, són motius més que suficients per explorar camps de col·laboració entre mitjans.
