TV3 no és Atles
20-05-2010 Àlex GutiérrezI quan dic Atles no em refereixo a la productora audiovisual associada a Telecinco, sinó que parlo de la figura mitològica sobre les espatlles de la qual reposava el feixuc globus terraqui. TV3 no és Atles, doncs, així que potser no li hauríem de demanar que sigui ella qui aguanti l’espai audiovisual català. Escric això pensant en totes les vegades que s’analitza l’evolució de l’audiència de TV3 en clau catastrofista, constatant que si fa quinze anys era normal obtenir shares del 20 o el 22%, ara s’està lluitant tot just pel 15% i la suma de canals de la CCMA queda per sota del 20%.
Se sol dir que la multiplicació de l’oferta associada a la digitalització perjudica la presència del català en l’àmbit de la televisió. I això és cert, però només parcialment. La línia blava indica l’evolució del share dels canals de la CCMA. La línia vermella, en canvi, marca un teòric share en el marc dels canals generalistes, o sigui, sense comptar televisions locals i, en general, ofertes que queden per sota del 2% d’audiència. La caiguda es matisa aleshores, perquè la resta de canals generalistes també han cedit part de l’audiència a l’oferta especialitzada. La línia verda, finalment, incorpora l’audiència de 8TV i assenyala una hipotètica ràtio de la televisió en català en el marc de la televisió generalista. Amb alts i baixos, la tendència d’aquesta línia és prou estable, la qual cosa demostra que el català es manté amb un percentatge similar al llarg dels anys, només que repartit entre més canals. Més oferta, en aquest cas, no ha comportat major gruix d’espectadors en català. (Insisteixo: amb matisos, perquè no hi estem comptant la programació en català de TVE, ni la de Canal 9, ni les locals, però en canvi sumem tota la quota de 8TV quan només una fracció de la seva oferta és en català).
Capítol de conclusions: el problema no el tenim tant amb TV3, que està obtenint unes audiències raonablement bones en el marc de les televisions generalistes, sinó que és en l’apartat d’altres on caldria posar-hi el coll per assegurar presència del català. Aquest ‘altres’, que era un 2% de l’audiència l’any 1998, però que ara ja suma el 24,9% del share. Les dades també demostren que la diversificació de canals de TV3 no crea tanta nova audiència com el fet que aparegui nova oferta vinculada a altres operadors. L’exemple clar a seguir és el de Rac-1 que ha bastit una audiència sòlida de ràdio en català sense devorar la ja existent de Catalunya Ràdio. Però l’evolució de 8TV ha estat més erràtica i no es detecta una aposta per part del Grup Godó per convertir-la en una oferta potent. ¿S’està a l’espera de temps millors o senzillament manca fe en el negoci de la televisió digital?
