Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

A aquestes alçades de la pel·lícula a ningú se li escapa la velocitat amb la qual està canviant la feina de periodista i del professional de la comunicació. El profund impacte que ha tingut la Xarxa en el món de la comunicació deixa obsoletes algunes professions i en crea de noves.

Fa unes setmanes la periodista Cristina Aced publicava un llibre editat per la UOC anomenat “Perfils professionals 2.0“, un recull de noves professions nascudes al caliu de la Xarxa. Aced parla tant de perfils que s’han adaptat al nou mercat que és Internet, com ara un Director de Marketing online o un Director de Comunicació 2.0 i RRPP online, com d’altres que s’han creat com el gestor de comunitat.

El tema és llarg i té moltes implicacions a nivell d’organització, en part perquè aquestes professions poden ser ara provisionals per un futur on no hi haurà una distinció entre el món analògic i el digital, i on aquests dos móns estaran perfectament integrats a totes les àrees de negoci de les empreses. L’impacte d’internet és transversal.

Però permeteu-me que em fixi ara i aquí, des del punt de vista periodístic, en tres perfils que esmenta Aced i que ja podem trobar dins de alguns mitjans de comunicació:

1. El Community Manager o Social Media Editor
Aquesta és potser la nova professió de la que més es parla. Però no és una moda. Avui es fa necessari tenir persones dedicades especialment a la distribució estratègica dels continguts a les xarxes socials i a la gestió de la relació amb els públics online.

La Social Media editor del New York Times va assistir la setmana passada a unes jornades a Bilbao. Jennifer Preston és una periodista amb 25 anys d’experiència i, després d’haver passat per diferents càrrecs al diari, va ser escollida en aquest nou càrrec. La seva tasca consisteix en gestionar els continguts del diari a les xarxes socials i en esdevenir una evangelista dels social media dins del diari.

Segons explicava la pròpia Preston, a través de les xarxes socials el diari pot escoltar i enganxar l’audiència, com per exemple amb les cobertures informatives especials, ja siguin esports o altres esdeveniments culturals o socials, que permeten “connectar” amb lectors altament interessats en compartir l’experiència.

El poder de selecció (l’acció prescriptora de la que parlàvem la setmana pasada), és també un punt important pel diari. Preston explicava a Bilbao l’ús que fan de les llistes de Twitter al terratrèmol de Haití, o l’ús que en fan de Facebook, fins i tot, donant valor a l’acció prescriptora dels periodistes, enllaçan “tot allò que val la pena i rellevant pel nostre lector” en mig d’aquestes xarxes.

L’evangelització i la formació d’altres periodistes de la redacció ocupen també a la Social media editor de la “dama grisa”. “Un cop els nostres periodistes comprenen el valor d’eines com Facebook o Twitter, ja no hi ha marxa enrere, perquè serveixen per trobar fonts d’informació, continuar i explorar tendències, prendre idees per les nostres històries i continuar investigant” deia Preston a El País.

Com a resultat, 145 periodistes de la “dama grisa” estan a Twitter i Facebook i el diari té ja 85 comptes a Twitter.

2. Expert en analítica web

L’analítica web s’entén com la disciplina que mesura el comportament de les persones a les pàgines web. El mitjà online, a diferència del paper o els pannells d’audiència, permet saber quins són els temes que exactament interessen al públic, l’origen de les visites o, fins i tot, des de quin lloc físic es connecten. Tot això són dades summament valuoses per aqualsevol empresa, però encara més vital pel periodisme, ja que parla de l’eficàcia i consum d’allò que és el seu producte: els continguts.

Si els coneixements tècnics d’aquest professional ve reforçat per un perfil periodístic, aquest és capaç de doblar el seu valor, ja que comprendrà i ajudarà a reorientar moltes estratègies del mitjà online vers el públic. (Imprescindible en aquest camp llegir el quadern sobre analitica web i mitjans de comunicació d’Evoca).

3. Expert en usuabilitat usabilitat

Cristina Aced cita a Jakob Nielsen, un dels màxims experts en aquesta matèria: “Una pàgina serà usuable quan la navegació resulti senzilla i intuïtiva, el disseny sigui eficient, fàcil d’entendre i de recordar, i visualment sigui atractiu”. Si volem que els nostres lectors es quedin més temps “amb nosaltres” resulta obvi tenir cura d’aquests aspectes funcionals. Llegir notícies no és una activitat que és limita a un dia, sinó que és un hàbit diari. Si no tenim en compte aquest aspecte, el d’oferir una navegació i una lectura agradable, difícilment aquest lector tornarà al nostre web. De nou, un expert amb un perfil més periodístic pot oferir un plus de criteri a l’hora de dissenyar les pàgines de navegació.

Queden altres professions com la d’arquitecte d’informació o el gestor de continguts digitals, entre d’altres.

Totes aquestes noves professions representen bones oportunitats per les persones que no troben actualment un encaix al mercat laboral de la comunicació, si bé és cert, que hi ha una total manca de formació reglada en aquests camps a causa de la seva novetat. Amb tot, són camins prou interessants com per deixar-los escapar.

Tags: analítca web, community manager, comunitat, mitjans de comunicació, mitjans digitals, usabilitat, web2.0, xarxes socials

Aquesta entrada s'ha publicat el 19-05-2010 a les 14:01 i arxivada en Comunicació, General, Internet i TIC, Periodisme. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.