Matisant la pruïja per la privacitat
27-05-2010 Àlex Gutiérrez
La privacitat és un assumpte delicat a internet, però sovint se la invoca amb massa lleugeresa. I no sempre juga en contra de l’usuari. Facebook està patint una campanya de mala imatge tot just perquè els seus ajustaments de privacitat, per defecte, són baixos. Qualsevol internauta pot elevar-los, si ho considera, però és molt més fàcil i còmode criticar –més encara si es tracta d’una multinacional, el papus modern– que no pas assumir una mínima quota de responsabilitat individual. (Això partint de la base que la subscripció a Facebook, que jo sàpiga, és encara voluntària).
Jo el que demano són garanties, però a priori estic encantat que els anunciants coneguin els meus gustos i els meus hàbits de consum. Perquè l’alternativa és l’spam. La Viagra. El Cialis. L’allargament de penis. Escric això mentre a la finestra de Facebook un anunci em proposa: ‘aprenda a cortar jamón’. O penso també en l’Spotify, i la seva absurda política de publicitat. Hauria de saber, a partir del que escolto, que la probabilitat que jo em compri un disc de Calamaro és similar a la que m’enroli en un curs de tallar pernil.
La publicitat a internet té encara uns ratis d’efectivitat molt baixos perquè, en bona part, només aplica polítiques quantitatives. Disparem contra uns quants milions d’usuaris únics, que segur que n’encertem algun. És la mateixa estratègia que els restaurants infames de La Rambla: no cal fer-ho bé ni crear una clientela estable; pots confiar en què la riuada de gent sempre et portarà incauts. L’únic model lògic és el dels anuncis rellevants i això comporta, per força, un pacte entre audiència i plataformes (i en termes clars i comprensibles: no és lògic que el document de privacitat de Facebook sigui més llarg que la Constitució dels EUA). Sinó, la publicitat tendirà a ser més intrusiva: tindrà la necessitat d’alçar més la veu i interposar-se entre el lector i el contingut. Uns anuncis rellevants per al lector, en canvi, poden ser fins i tot apreciats per l’audiència. I de retruc, és clar, pels propis anunciants.
