Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

11 comentrais a “La ràdio social de Rac1 apallissa a Catalunya Ràdio”

1. Toni Sellas ha dit:
   17-05-2010 a les 15:31

   Marc,
   En línies generals, estic d’acord amb el post. Des del punt de vista qualitatiu, la realitat és evident. Més enllà de les xifres, és clar també que Catràdio s’ho ha de replantejar, i molt. Però jo també sóc crític amb alguns casos de RAC1, perquè penso que, per exemple en el cas del Món, no n’hi ha prou amb un twitter per anar difonent els contintuts. No hi ha conversa, i això també és un ús fals de twitter. Per tant, per aprofundir en aquesta mostra que fas, caldria fer una anàlisis de les respostes i dels retuïts que fa cada programa.
   Per cert, en el cas de RAC1 estaria bé afegir La segona hora i El primer toc, que són força actius en aquests espais.
   Salut!

2. Afontcu ha dit:
   17-05-2010 a les 15:34

   Toni, precisament El Món ha millorat molt últimament en l’ús que està donant a Twitter. I fixa’t que dic últimament, perquè sí que fa un temps era només un feed de contingut, però poc a poc han començar a fer-lo servir com toca.

3. Toni Sellas ha dit:
   17-05-2010 a les 15:40

   Potser ha millorat, però fixa’t, només a tall d’exemple: agafem les seves darreres 20 piulades. Ho acabo de fer. Només dues inclouen un altre usuari de twitter, i un dels dos casos és @xaviertrias, o sigui, el convidat del programa. A això em refereixo quan reclamo més conversa…

4. Josep Comajoan ha dit:
   17-05-2010 a les 15:58

   Interessant post, Marc. Respecte RAC-1, no és ben bé un programa, però sí una experiència en Twitter interessant. Em refereixo a la del compte @meteorac1, que s’ha convertit en el meteoròleg de referència de molts de nosaltres (et puc dir per experiència, a més, que solen encertar el pronòstic). Tenen més de 1.000 followers i han generat gairebé 1.400 twitts en poc temps.

5. Judith ha dit:
   17-05-2010 a les 18:41

   Bé, sense contradir la línia general de l’article, un apunt: en algun cas la tria de programes i xifres és pèl esbiaixada…

   Entenem que els grups oficiosos són cosa dels fans i, per tant, poden ser criteri per jutjar l’èxit d’un programa, però no la gestió de l’emissora. I pel que fa a xifres, a la franja vespre/nit, apart de “El cafè de la República”, CatRàdio compta amb altres pàgines a Facebook com “L’ofici de viure” (http://www.facebook.com/loficideviure) que té 5.500 fans i escaig (lleugerament per sobre, doncs, de “Tu diràs”).

   Jo diria potser que la presència de CatRàdio és clarament més segmentada i “minoritaria”, de programa secundiari, i a Rac1 hi ha “grans fenòmens” (léase “La competència” i “El món a Rac1), que deixen molt enrere especialment a “El matí”.

6. Marc Roca ha dit:
   18-05-2010 a les 7:01

   L’ofici de viure. Coneixia el Facebook d’aquest programa, però la raó per la qual vaig escollir posar El Cafè de la República, és perque al costat de La Nit a Rac1 em semblava més lògic incloure un programa informatiu (els dos ho són), per no desvirtuar el tema. Totes les parelles de programes que he tractat, encara que comencin una hora abans o després, intenta que siguin de la mateixa temàtica.

7. Marta ha dit:
   20-05-2010 a les 14:47

   Com a reflexió ràpida que deixo aquí i que pot ser un altre motiu que reforci aquestes dades… a banda de la política d’ús que tingui cada emissora respecte a les xarxes socials, crec que també s’hauria de tenir en compte el tipus d’audiència que té cada mitjà, no? L’audiència de Rac1 és més jove i està molt més acostumada a moure’s en aquests entorns.

8. Josep M. Ganyet ha dit:
   07-06-2010 a les 10:26

   Jo crec que l’èxit de RAC1 en aquest cas és el de creure’s i entendre el mitjà com a usuaris individuals més que com a empresa.

   La majoria de professionals de RAC1 publiquen al seu Twitter personal un bon balanç d’informació professsional, que ajuda a crear marca RAC1, d’informació personal, que dóna autenticitat i de participació en la conversa.

   Aquest és el veritable valor més enllà dels Twitters o Facebooks dels programes.

   No oblidem que la xarxa és un mitjà de comunicació entre persones (narrowcast) i no una traducció del model de comunicació de masses (broadcast) i que està per veure com els grans grups mediàtics hi encaixen.

   Algun dia els EGM de torn hauran de tenir en compte no només el nombre d’una audiència, que té un valor linial, sinó com d’interconnectada està aquesta audiència al marge de l’emissor. Una audiència connectada en xarxa té un valor proporcional al quadrat dels seus membres segons la llei de Metcalfe.

9. Joanb Palahi ha dit:
   07-06-2010 a les 10:50

   Crec que caldria afegir, per acabar de reblar el clau, que els oients potencials de Cat_Radio no estan tan a les xarxes socials com els de Cat_Radio, és a dir, i agafant un dels fenòmens de la temporada com “La Comptetència”, la pràctica totalitat d’oients de tenen presència a la internet social. De fet, crec que l’oient tipus no passa dels 26 anys de mitjana. Tots sabem que el jovent es qui usa amb més profussió aquestes xarxes.
   També és cert que molts dels periodistes del RAC1 estant molt actius a la xarxa i això ajuda a retroalimentar-ho.
   Per acabar ja, algun dia ens hauriem de replantejar això del EGM, doncs era un mètode molt bo quan la ràdio anava a piles.

10. Un que passaba ha dit:
    07-06-2010 a les 13:30

    Vale, i despres d’aquesta publicitat de RAC, que mes podem afegir?

11. Raul Suhett de Morais ha dit:
    07-06-2010 a les 20:49

    Calia afegir també els nois (i la noia!) de La Segona Hora amb més de 2200 seguidors al Twitter i més de 18000 al Facebook.