Escòria democràtica a l’era del Twitter
28-04-2010 Ismael Peña-López (Professor de la Universitat Oberta de Catalunya especialitzat en la Societat de la Informació — http://ictlogy.net / @ictlogist)En metal·lúrgia, l’escòria són les impureses del metall que, un cop fós i refós, queden a banda del lingot net i polit, llestes per a ser llençades a la brossa — o per a ser destinades a usos menors o marginals al procés que importa.
Qualsevol democràcia també té les seves escòries. Hi ha qui participa de la política per a gestionar i millorar la vida de la polis i qui té usos menors o marginals dins el procés, impureses que cal eliminar.
El problema és que sovint es fa difícil destriar els uns dels altres (especialment quan la subversió de les proporcions fa repensar els conceptes de menor o marginal). En un món on la informació és escassa i dosificada a conveniència, requereix sovint un esforç titànic destriar el gra de la palla. Seguint amb els símils de Física i Química de batxillerat, ens intenten convèncer que tots són carboni, mentre la realitat és que la composició interna dels uns els converteix en diamants per a la societat, i la composició interna dels altres els fa esdevenir carbó del que duen els Reis (als votants).
Aquests són temps, però, d’abundància d’informació, de llum, de comunicació. Aquests són temps, però, que ens permeten:
- - Veure, encara que fos en paper i no hi fóssim per a recollir-lo amb repugnància, com era el pamflet xenòfob que García Albiol va repartir a Badalona l’endemà de Sant Jordi de 2010.
- - Comprovar, encara que després relativitzi fins a la nàusea, que efectivament la Sra. Sánchez-Camacho participava alegrament de la festa xenòfoba.
- - Constatar que, per sort, no tothom pensa així, que existeix per exemple la plataforma Badalona Som Totes i Tots que treballa per a la integració (i no la desintegració) de la ciutadania.
- - Ser notificats que la plataforma Badalona Som Totes i Tots assisteix al ple municipal de Badalona el dia 27 d’abril de 2010.
- - Adonar-nos, per fi, d’allò que diferencia metall preciós d’escòria, d’allò que diferencia el diamant del carbó (que els Reis duen als votants).
Quan tota una societat es converteix en llum i taquígrafs, fins i tot dins d’un ple municipal, ja no s’hi val a nedar i guardar la roba.
Fa uns dies un amic em comentava que estava flirtejant amb un partit polític la ideologia del qual al seu pare repugna. Jo pensava que era vox populi i vaig fer un comentari davant d’ambdós. Moments després el meu amic em reprenia per aixecar la llebre davant el seu pare.
Sempre matem el missatger: és més fàcil que responsabilitzar-se de les pròpies accions. Però sincerament espero que aviat hi haurà tants missatgers a matar que hom no donarà a l’abast i, ni que sigui a contracor, haurà d’acabar donant la cara.
