Campanya electoral a Internet
21-04-2010 Trina Milan (Social Media Consultant per a Elogia.net)
Les campanyes electorals del 2010 a Catalunya, en tenim dues a tocar (Presidència de la Generalitat i Presidència del FC Barcelona) són les primeres on Internet serà clau. La relació entre la xarxa i la democràcia a la vella Europa està escrivint el seu primer capítol en la història. Obama ens va obrir el camí tot i que sempre hi posem un punt de dubte existencial a qualsevol cosa que sigui la “darrera moda” que prové dels americans. En aquest cas, a més, s’afegeix la sempre més que dubtosa reputació dels propis mitjans tecnològics, i especialment les hores baixes en que es troba la classe política, que necessita trobar la generació d’Internet per a afegir-la als votants actius, que ho seran, només si el missatge del candidat el troben a Internet, a les xarxes socials, on aquest sigui capaç d’encetar una conversa amb aquest ciutadà acostumat a preguntar i trobar respostes, de forma molt ràpida. Perquè aquesta lluita té guanyador segur: la xarxa, Internet, són la nova frontera de la comunicació i per tant, de la modificació dels processos professionals, siguin del sector que sigui. A la Gran Bretanya ja hem tingut un exemple amb el primer debat de la seva campanya electoral on les xarxes van tenir un paper fonamental.
Les revolucions tecnologiques són les revolucions reals, les que propicien les revolucions econòmiques i socials. El que va demostrar Obama en la seva campanya és que un relat polític veraç, que dibuixava perfectament la seva persona i la seva ideologia, i que les relacionava amb el que la majoria dels americans esperàven, va ser ben gestionat a tots aquells espais on, la majoria dels qui podian ajudar-lo a arribar a la Casa Blanca, hi eren: Myspace, Youtube, Facebook, Twitter, Blocs. Els seus discursos, alimentats en directe amb referències a realitats del lloc on més sms es detectaven en un moment donat, afegien votants sense fer cap esforç, era una retroalimentació exponencial que les xarxes socials estenien: ” jo sé que m’estàs veient i et parlo a tu i sé de que puc parlar-te”, en directe, i de la forma més ràpida i eficaç, deixant de banda els denostats mitjans tradicionals. Una fòrmula brillant darrera de la qual hi havia milers de persones i un relat polític sòlid. Qui negui l’evidència de la necessitat de ser a la xarxa s’esta guetitzant sociològicament, i això val per a tots els sectors professionals, però especialment per a aquells que volen guanyar unes eleccions. Si vols vendre cadires, hauràs de ser a la xarxa, si vols trobar votants, hauràs de mirar a la xarxa. I a Catalunya estem en una immillorable situació per a ser capdavanters en aquesta pràctica virtual que augmenta la capacitat de participació i per tant, la pròpia pràctica democràtica. Reprenent la famosa frase de Warhol, ja no són 15 minuts a la televisió el que necessites, ara, si vols ser algú al món, necessites 140 caràcters a Twitter.
Tags: Comunicació, democràcia, eleccions, internet, política, twitter, xarxes socials
