Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Les notícies. Per què hi ha tanta gent que prefereix llegir-les online? Les raons ens poden semblar de força òbvies, però un estudi dut a terme a la Universitat de Stirling assenyala 9 factors claus per les quals la gent prefereix informar-se als mitjans digitals:

1. Cost zero

2. ‘Multi-tasca’

3. Varietat en les fonts d’informació

4. Informació en profunditat i context de les notícies

5. Actualització 24 / 7

6. Personalització

7. La possibilitat d’intercanviar opinions sobre les notícies amb d’altres persones

8. L‘existència de diferents punts de vista

9. La possibilitat de donar algun feedback al mitjà

L’estudi, del que es publica un resum al blog de Paul Bradshaw, parteix de la premissa que els mitjans tradicionals no han abraçat el món digital plenament, perquè allò que els ha mogut al nou món, ha estat la por de què Internet els arribi a substituir com a font informativa. Es basa en les dades d’una investigació feta a Austràlia al 2004, però crec que en podem extreure algunes idees vàlides.

Però tornem als factors. Quins són els que tenen més pes?

Segons l’estudi, els dos factors més importants per les quals els lectors prefereixen llegir les noticies online són, d’una banda la immediatesa, però de l’altra, la qualitat dels continguts.  Un 90% dels enquestats afirmava haver clicat sobre enllaços de context i aprofundiment sobre les notícies.  Aquest fet posa de manifest el valor que donen els usuaris al periodisme d’enllaços.

Altres aspectes valorats són la personalització de les notícies i l’habilitat de poder combinar la lectura de notícies amb d’altres activitats online, el que es coneix com ‘multi-tasca’.

Contràriament al que es podria pensar, els usuaris no han deixat de consumir altres mitjans, l’efecte substitució és molt limitat. Només un 10 % dels usuaris han reduït el seu consum d’altres mitjans, i en tot cas, el primer mitjà substituït ha estat les revistes, el segon, els diaris.

La conclusió a la que arriba la seva autora és que malgrat la immediatesa és el factor fonamental pel que els lectors prefereixen el mitjà online, això no els fa renunciar a unes informacions a molta més profunditat i sentit. I aquesta combinació, conclou l’estudi, no és pas la més econòmica, tot al contrari, (i més si pensem en la resistència de gran part de l’audiència per pagar per continguts). La pregunta segueix sent la mateixa avui: si la publicitat no és suficient per a finançar la producció de les notícies, on podem trobar altres formes de finançament?

La “Selecció Escacc” és un apartat que la Fundació elabora amb periodicitat setmanal, on apareixen articles d’interès que no entren com a notícia al portal Escacc.cat però que creiem que aporten contingut per a l’anàlisi i la reflexió. Es tracta d’un recull d’apunts de blocs, reportatges, opinions o notícies de mitjans, etcètera. Aquesta setmana recomanem:

#ijf10 – com els mitjans de comunicació usen els social media? (Gemma Urgell). Resum d’algunes de les sessions fetes a Perugia a l’International Journalism Festival. Tracta com els mitjans de comunicació estan aprofitant les noves eines comunicatives. Diferències entre els nous usuaris de mitjans online respecte els lectors de paper. Com gestionar la comunitat.

Cómo convertir el ciclo 24/7 en una oportunidad (Hijo del medio). Descripció dels quatre punts fonamentals sobre el cicle informatiu (24/7), que resumeixen una conversa pública efectuada entre Arianna Huffington –fundadora del Huffington Post– i David Carr –NYT– i Mark Russell –professor de periodisme de Missouri.

Before The Paywall, Murdoch Stops Disclosing UK News Site Traffic (Paid Content). A principis de juny, The Times (Gran Bretanya) alçarà un mur de pagament al voltant de tots els seus continguts. Les darreres xifres de difusió que s’han publicat són de febrer, ja que Murdoch ha demanat a l’entitat auditora, l’ABCi, que no faci públiques les seves dades de trànsit. Els darrers informes parlaven de més de 20 milions d’usuaris únics. Els números baixaran dràsticament a partir del juny –60.000 segons una enquesta de l’any passat– quan The Times sigui un web de pagament. La clau és: farà més diners Murdoch amb una petita audiència que paga pels continguts o amb una de gran sobre un model publicitari? No són els altres grans diaris els més beneficiats del canvi de model de The Times?

Comprender a los usuarios de los libros electrónicos (El futuro del libro). Basat en l’estudi que fa poc va publicar el Ministerio de Cultura espanyol sobre el llibre electrònic. Parla de la forma com es llegeixen els llibres electrònics, com són les plataformes de distribució, models de negoci, el paper de les llibreries i les universitats, com afecta a la lectura de llibres en format paper, etcètera.

La década en que la música hizo ¡crash! (La Vanguardia). Extens reportatge publicat a La Vanguardia el dimecres 28/04 on es fa un repàs de com ha evolucionat el negoci de la música els darrers anys, amb l’arribada d’Internet, les descàrregues, l’streaming, etcètera.

Los contenidos de calidad: Why so serious? (Amphibia) Certament l’economia digital està canviant el concepte de qualitat dels continguts a Internet. Pablo Mancini afirma que la qualitat ja no resideix només en el producte, sinó en la seva capacitat de ser redistribuït, compartit i consumit socialment.

Molts diaris locals dediquen pàgines a les notícies internacionals, però no en conec cap que s’apropi mínimament a les meves expectatives, al què jo crec que podria tenir sortida i per la que estaria disposat a pagar. Entre un diari eminentment local com pot ser el Diari de Terrassa i un amb vocació nacional per edicions com El Punt, em vull centrar en aquest segon, ja que és el que m’ha portat a escriure aquest apunt gràcies a un bon reportatge que van publicar dilluns passat i perquè segueix una lògica on hi pot escaure millor la informació internacional.

El Punt dedica un parell de pàgines mal comptades a la informació internacional, basant-se, gairebé exclusivament, amb petites notícies d’agència. Això i res és el mateix. Quan arribo a aquesta secció, la salto com si fos la cartellera del cinema (una altra que em posa especialment nerviós, i no només en aquest diari). No em crida l’atenció, no m’aporta informació d’interès.

Algú podria pensar que no és aquest el tipus de diari que ha de (i pot) tractar aquest tipus d’informació. Jo crec que si que l’ha de tractar (i ho pot fer), però no seguint els mateixos esquemes que un diari amb una edició nacional única.

El reportatge que adjunto en aquest apunt, publicat a El Punt dilluns passat, és un gran exemple del què pot ser informació internacional d’interès.

[Ja l'has mirat? Seguim...]

Es tracta d’un reportatge a pàgina sencera sobre la situació política al Tíbet. És més interessant, aporta més aquesta peça, que mil i una petites notícies sobre atemptats, declaracions polítiques, ressolucions de l’ONU,… que no aporten res, que, fins i tot, descontextualitzen la informació. Millor un i bo que deu i inútils.

Però, encara vull ser una mica més exigent. Estem parlant d’informació internacional editada per un mitjà local. Per què no lligar el tema global amb l’interès local? El lector del diari local ho és perquè li interessa la info de proximitat. Però, aquesta info pot ben bé estar complementada amb un tractament internacional que ajudi a entendre-la, a comprendre-la.

Posem per cas que tenim disturbis en un municipi català provocats per un brot de xenofòbia. Pots descriure bé la notícia, la pots complementar amb entrevistes, cròniques “in situ”, etcètera. Estaràs fent bé la teva feina. Però, segueixes llegint i trobes que el diari en qüestió té secció d’internacional i ha dedicat temps i esforços a omplir un parell de pàgines amb notícies de poc interès. No estem per malgastar temps i recursos.

Per què no relacionem la secció d’internacional al fet local donant-li valor? Com fer-ho? Es pot dedicar l’apartat d’Internacional a descriure situacions similars al fet local que hagin transcorregut en altres països del món, es pot explicar com es va reaccionar, quines causes es van detectar i quines solucions van aplicar, si van funionar o no, etcètera. En definitiva, estàs donant informació internacional que ajuda a entendre el què passa al costat de casa.

És possible publicar informació global en un mitjà local, però cal que segueixi una lògica apropiada, diferent a la que se segueix en els mitjans d’àmbit nacional, que ho volen abarcar tot. Un mitjà local pot utilitzar la info internacional per contextualitzar les notícies de proximitat.

PS: Canviant una mica de tema, sense sortir-ne del tot, hi ha un cas concret a casa nostra que exemplifica molt bé el què vull dir en aquest apunt. A El 9 Esportiu de Catalunya, el diari esportiu que s’encarta amb El Punt i l’Avui, hi publiquen uns reportatges que trobo excel·lents. Estan firmats pel periodista Toni Padilla. Són informacions complementàries a notícies esportives d’actualitat.

Per exemple, si el Barça juga en una ciutat Alemanya, en Padilla t’explica com va viure aquesta ciutat el futbol els anys del nazisme. Et dóna una visió històrica, social, d’un fet esportiu. Si el Barça juga a Milà, repassa la història i argumenta perquè l’estadi on jugaran és el camp de dos equips diferents de la ciutat.

Tots els diaris poden, més o menys, explicar qui jugarà, a quina hora, com van els lesionats, etcètera. Però, pocs, o cap, et donarà aquesta visió complementària del partit. És una informació que aporta valor afegit a la notícia, al mitjà.

Scribd

En metal·lúrgia, l’escòria són les impureses del metall que, un cop fós i refós, queden a banda del lingot net i polit, llestes per a ser llençades a la brossa — o per a ser destinades a usos menors o marginals al procés que importa.

Qualsevol democràcia també té les seves escòries. Hi ha qui participa de la política per a gestionar i millorar la vida de la polis i qui té usos menors o marginals dins el procés, impureses que cal eliminar.

El problema és que sovint es fa difícil destriar els uns dels altres (especialment quan la subversió de les proporcions fa repensar els conceptes de menor o marginal). En un món on la informació és escassa i dosificada a conveniència, requereix sovint un esforç titànic destriar el gra de la palla. Seguint amb els símils de Física i Química de batxillerat, ens intenten convèncer que tots són carboni, mentre la realitat és que la composició interna dels uns els converteix en diamants per a la societat, i la composició interna dels altres els fa esdevenir carbó del que duen els Reis (als votants).

Aquests són temps, però, d’abundància d’informació, de llum, de comunicació. Aquests són temps, però, que ens permeten:

1. - Veure, encara que fos en paper i no hi fóssim per a recollir-lo amb repugnància, com era el pamflet xenòfob que García Albiol va repartir a Badalona l’endemà de Sant Jordi de 2010.
2. - Comprovar, encara que després relativitzi fins a la nàusea, que efectivament la Sra. Sánchez-Camacho participava alegrament de la festa xenòfoba.
3. - Constatar que, per sort, no tothom pensa així, que existeix per exemple la plataforma Badalona Som Totes i Tots que treballa per a la integració (i no la desintegració) de la ciutadania.
4. - Ser notificats que la plataforma Badalona Som Totes i Tots assisteix al ple municipal de Badalona el dia 27 d’abril de 2010.
5. - Adonar-nos, per fi, d’allò que diferencia metall preciós d’escòria, d’allò que diferencia el diamant del carbó (que els Reis duen als votants).

Quan tota una societat es converteix en llum i taquígrafs, fins i tot dins d’un ple municipal, ja no s’hi val a nedar i guardar la roba.

Fa uns dies un amic em comentava que estava flirtejant amb un partit polític la ideologia del qual al seu pare repugna. Jo pensava que era vox populi i vaig fer un comentari davant d’ambdós. Moments després el meu amic em reprenia per aixecar la llebre davant el seu pare.

Sempre matem el missatger: és més fàcil que responsabilitzar-se de les pròpies accions. Però sincerament espero que aviat hi haurà tants missatgers a matar que hom no donarà a l’abast i, ni que sigui a contracor, haurà d’acabar donant la cara.

La portada d’El Periódico d’avui és el clàssic exemple de titular que conta molt més sobre el propi diari i les seves interioritats que no pas sobre la realitat que pretén retratar. Aquest ‘sobiranista’ és molt eloqüent perquè fa evident l’interès del rotatiu per erosionar la imatge de CiU. Les consultes eren independentistes, però el portadista ha escollit el terme sobiranista, que Convergència usa amb delit, ni que sigui perquè li permet anar fent via sense explicitar una forma concreta d’encaix (o desencaix) de Catalunya amb l’estat espanyol, sigui dit això de passada.

Ho explica molt bé Mediacat, en tot cas, quan constata un cop més la tècnica que la premsa ha aplicat a aquestes consultes: poca o nul·la cobertura prèvia i, a pilota passada, titulars a cinc columnes per rebolcar-se en el (discutible) fracàs.

I un altre cop s’evidencia la bretxa entre els mitjans tradicionals i internet. Aquell diumenge, el tag #consultes era un dels més seguits a Twitter.