Hooligans 2.0
29-03-2010 Sílvia Cobo
Després de llegir l’últim estudi sobre la participació en les versions online dels mitjans tradicionals catalans només et pots quedar amb la sensació que la gent que comenta als mitjans de comunicació és la versió digital d’una colla de Hooligans que comenten notícies .
Fa una mica de vergonya aliena llegir les conclusions de l’anàlisi:
- L’estudi destaca que la majoria dels comentaristes envien només un missatge (86%), (també reconeixen que hi ha dos lectors de l’Avui que envien més de 25… ), la poca capacitat d’argumentació dels comentaristes, el seu nul interès per escoltar altres arguments, que converteixen el diàleg en un veritable “monòleg”. És fàcil registrar-se amb noms falsos, i les desqualificacions – lamenta l’estudi- són molt habituals, no només en contra dels actors de la notícia sinó també en contra de polítics en general, els periodistes o el mateix mitjà o fins i tot en la competència (i l’estudi posa exemples verídics …) Per a més inri, una de les seccions que menys participació genera és la d’Opinió. Preneu-ne bona nota, periodistes.
En resum, la foto és bastant descoratjadora, però gens sorprenent. Qualsevol de nosaltres ha entrat alguna vegada en aquesta fosca habitació on el més important és demostrar qui la té més gran…
Però la conclusió no ha de ser de que a Internet la conversa no és possible, perquè aquells que passegem assíduament per la xarxa sabem que n’hi ha i n’és tremendament rica. Crec que fins i tot els autors de l’estudi ho saben: la participació de les persones no comença ni acaba en els comentaris de les notícies, ni comença ni acaba en els propis portals d’informació. Els que tenim blocs o que passegem habitualment per mitjans especialitzats no estem acostumats a aquests modals, de fet, no sabem què és això …
La conversa s’estén a la xarxa i cada vegada més, fora dels mitjans.
Aquests foscos espais de comentaris actuen com a dissuasoris. Qualsevol que intenti argumentar i dialogar es veurà aviat defraudat per un altre comentarista poc disposat a l’intercanvi dialèctic. Molts acaben obrint un bloc on sí que hi ha un espai per a l’argumentació, o ho fan, cada vegada més en xarxes socials.
En realitat la “participació” i el “diàleg” està allà fora, fora d’aquests mitjans. ¿Com podrien llavors els mitjans capturar aquest diàleg de valor?
La tecnologia permet aproximar aquest “diàleg” a les notícies. Així com veiem en molts blocs qui ha enllaçat un post, podríem veure al costat de la notícia qui va enllaçar, com fa Lavanguardia amb twingly.com. En molts blocs, és possible veure qui ha enllaçat a l’entrada i on, i fins i tot, aquells tweets relacionats amb el post del blog. Parlant de mitjans, lainformación.com, mostra els tweets relacionats amb la secció o amb un determinat tema al costat de les notícies.
Aquestes iniciatives podem relacionar-les, si bé en direcció contraria, amb allò que l’Alfred Hermida anomena el “Ambient Journalism“. Hermida considera que “en el cas del “ambient journalism “, el rol periodístic podria estar en el disseny d’eines que permetin analitzar, interpretar i contextualitzar un sistema de recollida de la intel·ligència social, més que en la pràctica establerta de la selecció i edició de contingut”. Tots són exemples d’intents per captar el valor social que generen les informacions.
Precisament Jeff Jarvis reflexionava aquesta setmana sobre la mal entesa participació en els mitjans. Segons el periodista i blogger, hi ha un problema d’actitud: els mitjans lliuren la informació tan aviat com estigui acabada com a producte per després, i només després, “permetre” als lectors comentar. El problema diu Jarvis, és que els mitjans no es pregunten sobre com poden facilitar aquesta conversa ni què fan ells mateixos per millorar la qualitat dels discursos. A més, els mitjans esperen tenir com a resultat un ordenat i controlat flux de participació. L’error, està en el concepte de la Xarxa, segons ell, “Internet no és un mitjà, és un lloc, un lloc públic”.
No dubto que la tecnologia farà que finalment sigui possible per als mitjans capturar aquestes converses que generen les notícies i que sí que són generadores de diàleg i valor. Però certament també el concepte de participació dels mitjans hauria de canviar.
