Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 d’abril del 2013. El percentatge global d’ús del català és del 61,96% (mitjà), exactament igual que el del mes anterior.

La Plataforma per la Llengua i WICCAC demanen la implementació d’una versió en llengua catalana a les webs de la Unió Europea i el Parlament Europeu. A més d’altres dades sobre la situació del català a Internet, els diem que “volem recordar-los que el català no és una llengua minoritària, sinó una llengua mitjana d’Europa parlada per més de 9,5 milions de ciutadans de la Unió Europea, la qual cosa la converteix en la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea, per davant d’altres llengües que en són oficials i disposen de versió a les webs d’aquestes institucions. A més, el català és una llengua europea parlada a quatre estats (Espanya, França, Itàlia i Andorra), dels quals tres formen part de la Unió Europea, i té estatus de llengua oficial i pròpia a les comunitat autònomes de Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana (País Valencià), on resideixen més de 13 milions de ciutadans europeus”.

Calbet Electrodomèstics ha recuperat la versió en català de la seva web, que havia suprimit a finals del 2011, quan en va fer una renovació total per adaptar-la a la seva nova plataforma de venda online per Internet. Celebrem aquest fet, que dóna compliment a l’anunci que ens van fer llavors de recuperació en uns mesos de la versió en llengua catalana.

La Fundació PuntCAT va posar en funcionament per Sant Jordi una nova promoció per la renovació de dominis .cat amb el 60% de descompte. La promoció està limitada a 1.000 codis de renovació per als .cat registrats a través d’Arsys, CDmon, Dinahosting, Entorno, Don Dominio i Virtualname. També segueix activa la MegaPromo.cat per registrar nous dominis .cat per menys de 10 €.

La Viquipèdia en català, l’enciclopèdia lliure de referència a Internet, ja té 400.000 articles, fita que es va aconseguir el 12 d’abril del 2013. Aquesta notícia arriba un mes després dels 12 anys del naixement de la Viquipèdia en català.

El Twitter de l’ajuntament de Vilassar de Mar, que acaba de complir 4 anys, ha estat novament finalista dels Shorty Awards d’aquest any en categoria de govern, com ja ho va ser l’any 2011. Finalment el Twitter de la NASA es va endur el premi, però el Twitter de Vilassar ha estat el més votat pel públic en la seva categoria en la fase final, assolint la primera posició amb 113 vots i obtenint la distinció Shorty Vox Populi.

Neix totSuma, plataforma catalana de finançament col·lectiu. totSuma es defineix com una plataforma de finançament col·lectiu que té com a fet diferencial la seva vocació social i compromís amb la construcció nacional catalana.

Altres notícies del mes d’abril:

- La plataforma WikiArtMap, el major mapa d’art i patrimoni del món, compleix un any online. (WikiArtMap, 28-3-2013)

- 7 anys després, seguim sent l’única comunitat lingüística al món a qui s’ha atorgat un domini propi. (Domini .cat, 25-4-2013)

- WikiTongues, el repositori cultural i lingüístic col·laboratiu. (VilaWeb, 10-4-2013)

- Wikipulse, el pols de la Viquipèdia. (VilaWeb, 5-4-2013) Una nova eina permet d’observar el ritme d’edició d’articles per minut de les versions lingüístiques de la Wikipedia.

- El Mallorca menysprea el català. (VilaWeb, 7-4-2013) El club presidit per Serra Ferrer fa una versió gonella de la web i elimina la bandera amb les quatre barres.

- El Departament de Cultura convoca un concurs de lemes per fomentar l’ús del català entre els joves, especialment a les xarxes socials. (Plataforma per la Llengua, 19-4-2013)

- L’irlandès és llengua oficial d’Estat amb 77.000 parlants i el català no ho és amb 6 milions. (Plataforma per la Llengua, 3-4-2013)

- Granini no és un cas aïllat: el 94% dels productes no respecta la llei d’etiquetatge catalana, segons l’InformeCAT 2013. (Plataforma per la Llengua, 30-4-2013)

Podeu veure la notícia íntegra, amb més informació i tots els enllaços, a la web de WICCAC:
Baròmetre de l’ús del català a Internet – abril 2013

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC:
Baròmetre de l’ús del català a Internet
Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet
Històric dels Resums de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet (des d’agost del 2002)

Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de març del 2013. El percentatge global d’ús del català és del 61,96% (mitjà), un 0,02 percentual superior al del mes anterior (61,94%).

WICCAC i la Viquipèdia en català han fet 12 anys. WICCAC els va complir el passat 16 de febrer. Volem aprofitar aquest dotzè aniversari per tenir un record per Carles Montoto, un dels membres fundadors de WICCAC, que ens va deixar el passat  mes de desembre als 61 anys d’edat. La Viquipèdia en català ha celebrat el seu dotzè aniversari el 16 de març. Aquesta va ser la primera edició en publicar articles en llengua no anglesa i actualment és una de les més actives, ja que ocupa la quinzena posició per nombre d’articles, a punt d’arribar als 400.000. A més, és la primera en el rànquing de qualitat per mostra d’articles.

SEAT respon a la petició d’incorporar el català a la seva web. La Plataforma per la Llengua i WICCAC van enviar la petició a SEAT el passat 14 de gener i, a la resposta de SEAT del 21 de març, s’hi diu: “Atenent a la seva sol·licitud l’informem que s’està valorant internament el tenir la web en les diverses llengües oficials”. Esperem que aquesta valoració sigui positiva, ja que seria el primer gran fabricant de cotxes en tenir web en català.

Triodos Bank ha incorporat versió en català del seu servei de Banca Internet. Està bé, però només és per a clients de Banca Internet Triodos. Es tracta del primer de pas de Triodos Bank després de la campanya que es va fer fa més d’un any. S’hi accedeix des de “Acceso clientes” de la pàgina principal de la web. També hi han incorporat l’accés en euskera i gallec. Queda encara pendent la web pública i la revista que editen.

La xarxa social Badoo ja és en català. Amb aquesta nova versió en català Badoo s’ha afegit a Facebook, YouTube, Twitter, Tuenti i Google+, fent que 6 de les 7 xarxes més utilitzades a Internet ja disposin de versió en català. Badoo és una xarxa social londinenca especialitzada en cites, xats i aficions compartides, i té més de 175 milions usuaris.

Altres notícies del mes de març:

• HotelsCombined, líder mundial en la comparació de preus d’hotels, té versió en català.
• BlackBerry presenta el seu nou terminal Z10 equipat amb un teclat predictiu que entén el català.
• El cercador de vols de Google “Flight Search” ha arribat a diversos països europeus, també en català.
• Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.0.
• La Plataforma per la Llengua presenta l’InformeCAT 2013, un recull de 50 dades que radiografien l’estat del català.
• El Museu d’Història de Catalunya tindrà un viquipedista resident. (Viquimèdia, 15-3-2013)
• Les deficiències en l’atenció lingüística i en l’etiquetatge, principals motius de queixa a la Plataforma per la Llengua i Consum Català. (Plataforma per la Llengua, 11-3-2013)
• Llancem una guia d’acollida lingüística al món de l’esport amb el suport de la Fundació FC Barcelona. (Plataforma per la Llengua,18-3-2013)

Podeu veure la notícia íntegra, amb més informació i tots els enllaços, a la web de WICCAC: Baròmetre de l’ús del català a Internet – març 2013

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC:
Baròmetre de l’ús del català a Internet
Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet
Històric dels Resums de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet (des d’agost del 2002)

Ja fa 5 anys quan ens vam aventurar a crear una televisió per Internet. Li vam dir així per facilitar usabilitat a l’usuari. Crear canals i programes a la carta, un llenguatge que el públic hi està acostumat. Però, des de Ben Mirat produccions, al llarg d’aquest anys hem passat per readaptar els formats audiovisuals en els diferents canvis tecnològics i d’hàbits de la comunicació. És un experiment constant entre la creativitat, publicitat, l’audiovisual, les xarxes… Tot per una millor comunicació, per no perdre’ns pel laberint del bombardeig constant d’ímputs informatius i publicitaris que rebem.

Amb aquesta experiència que hem assolit des de la productora — i després de més de 120 propostes de comunicació audiovisual 2.0 per a clients- ens hem atrevit a crear la nostra pròpia televisió online: www.reinventtv.net. La plataforma audiovisual consisteix en comunicar projectes d’innovació en el camp de la salut, ecologia, tecnologia, economia, educació, societat i cultura. Després d’experimentar amb alguns clients de la productora involucrats en el sector de la innovació, vam veure clar l’objectiu: copsar els projectes amb un llenguatge planer, per una utilitat directe per a l’usuari/a.

Leo Buscaglia deia que “Molta gent petita en molts llocs petits, faran coses petites que transformaran al món”. En relació a la cita, pretenem formar part de la realització d’aquestes coses petites. Com? La nostra pretensió és oferir una alternativa amb el coneixement d’investigacions i noves iniciatives, que sense difusió romandran estancats a un col·lectiu minoritari.

Hem escollit comunicar els projectes i els seus emprenedors/es via tv online per motius evidents. La TDT s’ha instal·lat gràcies als interessos de grans operadores que no els hi sortia a compte apostar pels continguts a la xarxa. Com que els Governs –aquests dies ho estem comprovant de ple- governen menys del què haurien, es van posar en mans de les grans empreses de telecomunicacions. Internet és una tecnologia massa lliure com per establir un terminal al menjador de casa la gent i que aquesta pugui consumir el que vulgui. Aquest és el motiu principal pel qual no està instaurada la televisió per Internet als menjadors de casa. Però ha tardat menys del què s’esperava en produir-se un canvi d’hàbits dels usuaris. Un 80% de circulació a la xarxa és en format audiovisual. Els mitjans tradicionals ja tenen assumit l’adaptació obligatòria per a la seva subsistència i nosaltres, una productora petita però amb moltes idees, no ens podíem posar en un mitjà que no fos el que ja és present i el que serà més futur que mai. Més futur per a la professionalització dels formats, dels dissenys de comunicació 2.0, més futur per a les idees que lliurament es poden expressar des d’on i veure-les quan es vulgui. I, a nosaltres, com en Woody Allen, “el futur ens interessa, el cap i a la fi és on passarem la resta dels nostres dies”.

Reinvent TV té un disseny de patrocini que no desvetllarem, ja que forma part de l’estratègia corporativa per tirar endavant el projecte. Però només el fet aquest, el de poder innovar comercialment, ens ho permet la xarxa, les idees, el format audiovisual.
Apostem pels vídeos de curta durada, per una realització dinàmica, un grafisme molt acurat i uns continguts treballats amb el màxim rigor per a l’interès de l’audiència. Portem un mes i estem molt contents de les visites rebudes, de l’interès d’empreses, institucions i, sobretot, del feed-back de l’usuari/a. Però el nostre repte acaba de començar, no serà fàcil, ja ho sabem, però, com deia en Miquel Martí i Pol “Així s’escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú. Tot està per fer i tot és possible”.

–

Marc Riera Margarit, Director Ben Mirat Produccions i Reinvent TV

www.benmirat.net | www.reinventtv.net

Qui som realment? Aquesta pregunta que tots ens hem fet alguna vegada, podria reformular-se avui de forma més actualitzada: Qui som virtualment?

I d’aquesta pregunta en podrien néixer moltes més: Qui volem ser a les comunitats on-line on participem? Quantes i quines identitats tenim actualment a la xarxa? Qui som a Second Life, en jocs socials, fòrums o a xarxes socials verticals? Qui ens agradaria ser “realment” (valgui l’equívoc) a la xarxa?

Sense adonar-nos-en, lentament, hem anat projectant les nostres múltiples identitats i alter ego a nous espais socials a Internet. Primer ho vam fer de forma tímida, tot creant adreces de correu electrònic com per exemple “comtearnau25@…” o “princessAkira@… Amb el temps vam descobrir comunitats on-line on no calia registrar-se amb un nom real. I vam descobrir els avantatges d’aquest anonimat: més llibertat, més privacitat o més intimitat, entre d’altres.

I més recentment participem a les comunitats de joc social en línia i creem el nostre propi avatar (creació gràfica en 3D que ens identifica davant de la resta de la comunitat on-line),ens disfressem, vivim en mons de fantasia i coneixem gent fascinant (virtual o real, tant se val, no? Doncs, on és el límit?).

En sentit invers, grans xarxes socials que estan en boca de tots ens proposen tenir una identitat única, pública, compartida i quasi despullada, obligant-nos a ser qui realment som en societat, amb noms i cognoms, aportant dades fidedignes. I van més enllà fins a vorejar o traspassar els límits de legalitat o com a mínim el respecte pel proïsme i la seva llibertat individual: inciten als nostres propis amics a denunciar-nos davant dels administradors de la xarxa si creuen que els nostres noms o dades personals no són verídiques. Han arribat a límits insostenibles!

Aquestes plataformes socials no donen el braç a tòrcer i la seva guerra no s’atura. Ja han reclutat un petit exèrcit d’acòlits i gurús digitals que prediquen la “identitat única, pública i compartida” per fer possible, diuen, una societat millor, “més connectada, més oberta i més transparent”. En tot cas serà millor per a ells, per als propietaris i administradors de les plataformes socials, doncs aquest control de les vides dels usuaris els permet emmagatzemar totes les nostres dades personals, gustos, contactes i posar-los a la venda al millor postor a canvi d’astronòmics ingressos publicitaris. D’aquesta manera, els que d’entrada hi surten guanyant són ells. Les seves butxaques, les seves accions a borsa. Unes accions que mai veurà cap dels seus milions d’usuaris de les seves comunitats. Els beneficis són, doncs, d’ordre econòmic per a una selecta minoria. Però també existeixen beneficis d’ordre polític i policial: governs i agències de seguretat són al darrera de grans xarxes socials , on tenen carta blanca per utilitzar la informació privada dels seus membres. Tot per un món millor és clar!

Però els internautes han madurat, s’han fet grans, han crescut més ràpidament del que ho feien aquests gegants socials. I s’han adonat dels perills que comporta cedir les seves dades personals, les seves fotografies o les seves confidències als “amos de les xarxes”. Cada cop són més prudents, més desconfiats, més conseqüents. I lentament s’està produint una gegantina migració social cap a xarxes socials de confiança, que permetin l’autogestió, la privacitat, l’anonimat, on les dades personals queden sota el control de l’usuari i on mai no seran posades en venda ni cedides a empreses per mercadejar-hi. I si ho fan seran acusades de traïció, perdran la confiança de la comunitat i desapareixeran. És una migració que no té aturador, ni tornada enrere.

Des de Geonick, hem volgut contribuir al canvi de paradigma creant una xarxa social que permetés gestionar la nostra vida privada (la dels nostres interessos i hobbies més personals) de forma anònima, respectuosa amb la privacitat de cada usuari, al ritme de cadascú. Sense convertir l’usuari i les seves dades en moneda de canvi. Sense intermediaris, sense publicitat, sense connectar l’usuari amb les seves altres xarxes social per absorbir així els seus contactes personals i guanyar més usuaris. La defensa i salvaguarda de la privacitat dels usuaris és per a nosaltres contribuir a “un món millor”.

A la xarxa els canvis succeeixen a una velocitat de vertigen, i el que avui encara és una pràctica empresarial abusiva i opaca, acceptada per milions de persones, demà passat ja ho serà molt menys i dilluns que ve ja serà una relíquia del passat. Un record d’uns anys on tots vam fer de conillets d’índies i vam regalar informació personal, privada i confidencial als “senyors de les xarxes”. Retalls de les nostres vides que van sortir alegrement dels nostres calaixos privats, dades i més dades, fotografies íntimes, records, secrets… dels quals ja hem perdut el control per sempre més. Però això ja ha quedat enrere. Va ser ja fa molt temps…

–

Pau Jené és fundador i CEO de Geonick | @Geonick_com

Què ha canviat al sector del llibre?

En els darrers anys, les biblioteques públiques han evolucionat enormement, tot incorporant varietats d’usos als tradicionals de consulta i lectura pública. La visió d’un equipament dedicat al llibre ha perdut força, malgrat que continua sent el principal ús i el principal motiu pel qual els usuaris hi van. Les noves tecnologies han estat decisives per concebre els nous equipaments, com podem veure al següent TED Talk:

En paral·lel també han canviat els hàbits de lectura i, per tant, la compra de llibres. Alguns dels factors que poden estar afectant són l’arribada del llibre electrònic, l’accés a catàlegs i llibres a bon preu per internet, el llibre regalat en diaris i premsa. 

En tercer lloc, s’ha detectat en els darrers anys un tancament de llibreries mitjanes i petites. El fet que es tracti d’algunes llibreries clàssiques ha reobert el debat sobre el sector.

El sector canvia, és una evidència. Potser no canvia al gust de tothom. Algunes distribuïdores tanquen, algunes llibreries també. Però d’altres en surten potenciades, ja sigui pel gran volum de vendes o per l’aposta a segments d’especialitat, com ara el cas de la Central.

El sector editorial també ha canviat. Es segueix publicant moltíssim a l’Estat, més de 80.000 exemplars l’any. I també existeixen opcions d’autopromoció i autoedició de continguts a través de xarxes socials, blogs o twitter, que poden derivar en noves opcions de negoci.

La diagnosi. El problema no és la ubicació

La darrera setmana vam conèixer la intenció de l’Ajuntament de Barcelona d’experimentar amb la possibilitat d’obrir petites llibreries dins les biblioteques. El debat és relativament recent, de fet no sorprèn en absolut ja que en els darrers mesos ja vam trobar exemples a la premsa nordamericana, tant al NY Times com al BostonGlobe.

La intenció d’iniciar aquesta experiència fou ja valorada amb ocasió de la inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps, amb la fórmula de Cafeteria- Llibreria. Però finalment, fou desestimada per la persona que va guanyar la concessió de la Cafeteria.

Hi ha diversos motius que em fan pensar que no és una solució per a una problemàtica més complexa i, si es vol, per a una no problemàtica. Perquè el problema dels llibreters no és d’ubicació. Les llibreries, fins fa quatre dies, han estat ben situades a les zones més comercials de les nostres ciutats. Barcelona no n’és l’excepció.

Cada barri o districte de Barcelona té una llibreria de referència prou gran com per disposar dels llibres més demandats i, per tant, amb major rendibilitat per al llibreter. El que menys necessiten aquestes llibreries de barri és una llibreria dins la biblioteca. I menys a través d’una concessió que possiblement serà més atractiva i econòmicament viable per a una cadena que per a un botiguer de barri, que prou fa mantenint-se.

El segon motiu del meu escepticisme rau en l’hàbit de compra. El fet és que molts de nosaltres comprem e-books o llibres especialitzats per Internet . Molta altra gent no en compra mai, bàsicament perquè no té l’hàbit de lectura o bé perquè els pocs que llegeix els obté comprant un diari o bé en préstec de biblioteca. Per tant, les noves llibreries difícilment aconseguiran fer que els compradors de llibres especialitzats canviïn, mentre que per guanyar nous compradors primer cal incentivar l’hàbit lector a l’escola o a la biblioteca.

El tercer motiu és la comparació amb els Estats Units. I en aquest cas, un cop més, existeix una diferència urbanística, comercial i d’hàbits entre la ciutat americana prototipus i la ciutat mediterrània. En una ciutat típicament americana l’especialització territorial és important: usos comercials, Downtowns i nuclis financers i equipaments públics no es barregen necessàriament en la trama de la ciutat.  Les persones estan acostumades a moure’s en funció de l’ús i activitat.

En el cas de les biblioteques tampoc són necessàriament un equipament de barri. Algunes grans ciutats aposten per una gran “Public Library” ben situada, a l’abast de transport i dels serveis, però no en prioritzen la construcció d’altres de més petites a tocar de casa. El desplaçament es fa necessari i l’usuari que no té la sort de viure-hi o treballar-hi a prop ha de sacrificar temps. En aquest context, especialment en zones rurals amb major dispersió poblacional, apropar biblioteca i llibreria pot ser un element interessant. Aquí, en canvi, insisteixo en la idea que el problema No és la ubicació.

També us pot interessar: El paper de les biblioteques per ajudar a les llibreries (web d’Escacc).

–

Andreu Orte

Candidat a Doctor en Ciències Polítiques i Socials per la UPF (2013) i Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la mateixa universitat. La seva trajectòria professional ha compaginat la recerca i la docència tant a la UPF com a la UOC, aixi com l’anàlisi de Polítiques Públiques tant a l’empresa privada com a l’administració publica. Des de l’any 2007 publica les seves reflexions sobre polítiques d’àmbit urbà al bloc “Recordant el Present” i és col·laborador del bloc “Cercle Gerrymandering”.

Twitter: @aorte